Passeig de vora el riu

Cap a les tres de la tarda...

Autor: Francesc Puigpelat i Valls
Obra: Els Llops , 2005
Pàgina: 322

Cap a les tres de la tarda, el comandament republicà donà ordre de destruir el pont. Les càrregues de dinamita dels pilars i dels arcs esclataren simultàniament, i el vell pont romànic, enmig d'un núvol de pols i fum, s'enfonsà. Els vells carreus s'amuntegaren formant un dic, sobre el qual l'aigua —blanca, tumultuosa i furibunda— formà una petita cascada per seguir avall, sempre la ruta avall, des de la neu fins al mar. Però els oficials republicans havien comès un error, un de tants errors d'aquella desbandada catastròfica. Mitja hora després de la voladura del pont, un miler de soldats reressagats baixaren corrents pel carrer del Barrinou, travessaren la plaça Mercadal, s'abocaren a la banqueta i albiraren el pont esfondrat. Quedaren perplexos: era una trampa mortal —atrapats entre el riu i els primers escamots franquistes que ja els disparaven per l'esquena. Després d'uns instants de desconcert, un parell d'oficials ordenaren als seus homes que bastissin una barricada amb troncs i pedres, però els soldats, encegats pel pànic, desobeïren i corregueren per la banqueta buscant un indret per travessar el riu. No en trobaren: a primers d'abril, en ple desgel dels Pirineus, el riu baixava ràpid i rabiós —amb un udol eixordador, monòton, continu, una altra variant de la música del Segre. Alguns soldats assajaren de fer la travessa amb tot l'equip, però s'enfonsaren sota el pes del casc, la munició i les armes. Altres abandonaren fusells, munició i baionetes —alguns, fins les botes i les camises— i es llançaren en massa per la barana. A molts, se'ls endugué el corrent. Als que sabien nedar millor, però, els esperava una sorpresa: mitja dotzena d'avions feixistes aparegueren sobtadament rere la silueta del Sant Crist i, amb vols rasants damunt les aigües, metrallaren sense pietat els fugitius. La sang brollava a dolls, en cops sobtats, i es diluïa tot seguit en l'aigua verda que seguia el seu curs. Alguns soldats aixecaven els braços demanant quarter i eren exterminats. Altres, més llestos i experts, s'apressaren a guanyar l'altra riba nedant de pressa i submergint-se quan s'acostaven els avions, que deixaven rere seu les rengleres d'esquitxos de les bales. Al cap de mitja hora, tot havia acabat: a penes dos-cents homes havien arribat, extenuats, al recer de les xisques i els xops de la bultra. La resta eren cossos inerts que suraven a penes enduts pel corrent —com troncs arrencats per una ventada.