Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A Manlleu, la revolució industrial hi arribà amb la primera fàbrica tèxtil moguda per força hidràulica al molí de Dalt o d'en Miarons, el 1829. Entre 1846-49 es constituí la societat per a ampliar i explotar el canal industrial. Al llarg del riu Ter es multiplicaren les fàbriques. I amb les fàbriques sorgí la nova classe obrera i la necessitat promoguda per Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) de culturalitzar-la i redimir-la dels camins de l'oci perniciós. Així es crearen les Societats corals adherides a la Federació de Cors de Clavé. A la comarca d'Osona en sorgiren a Sant Hipòlit de Voltregà i Centelles. Clavé dedicà una de les seves composicions a cantar la bellesa i l'alegria de les Nines del Ter. La fàbrica de Can Llanas, integrada ja en el centre de la població, és un dels conjunts més representatius d'aquella puixança econòmica. Just al passeig del Ter, davant del conjunt fabril, fa de bon llegir alguns fragments de la cançó claveriana. També hi escau la lectura d'unfragment d'"Oda al Ter" del romàntic manlleuenc Joan Baptista Güell Soler (Manlleu, 1863-Navàs, 1902).
Oda al Ter (fragment)
Com pare amorosíssim que a sos fillets enyora
i a cada un d'ells el cerca per dar-li l'abundor,
a Montesquiu visita i Sant Quirze de Besora,
després a grans gambades s'apropa a Torelló.
I així va baixant sempre mirant tota la Plana
de Vic, com l'aucella que vola mar endins,
saltant per les rescloses, omplint-ho tot d'ufana
regalimant ses vores de perles i robins.
Passant per Sant Hipòlit joiós se'n va a la Gleva:
davant la Sobirana, la Mare del bon Déu,
mormola amb accent místic la despedida seva
seguint son curs pacífic fins a besar Manlleu.
I trau per eixa vila ses gales més formoses.
Aixeca amb dolç murmuri son càntic més suau;
fecunda en ses riberes les flors més delitoses,
ses fàbriques alenta, senyeres de la pau.
Les nines del Ter
Rigodons pastorils catalans a coros
I
Amb subtils celatges
De neu, or i grana,
L'aurora galana
Matisa l'orient;
I hermoses reflecten
Sos raigs d'escarlata,
Les ones de plata
De mansa corrent.
Del Ter a las marges,
Que el jorn daura apenes,
Acuden les Nenes
Amb grupo festiu;
Mostrant-nos més gràcies
Sa extrema finura,
Que flors de planura,
Que estels nit d'estiu.
IV
A les Ninetes més candoroses
Festius cenyim,
Ricas guirlandes de murtra, rosas
I gessamins.
Davall lo espès ramatge
Que ombreja la devesa,
Unim amb gentilesa
Les mans en un sol llaç;
I al so de les tenores
Que alegren esta plana,
Alterne amb la sardana,
Lo alegre contrapàs.
(...)
A les Ninetes més candoroses
Festius cenyim,
Riques guirlandes de murtra, roses
I gessamins.
Sentats en blanes herbes,
Dem tregua a la fatiga;
Nostre calor mitiga
L'oreig de bon matí;
I ens fa aspirar amb delícia
L'olor que entorn se cola,
De orenga, farigola,
Ginesta i romaní.
V
Prop del Ter passàrem Nines,
De la infància l'edat d'or.
Amb ses ones cristal·lines
Hem jugat infinits cops:
¡Baldement fortuna yaria
Mai nos llance d'aquest lloc!
Que esta vida sedentària
No la té tothom que vol.
Altres indrets de Manlleu: