Carrer de Sant Martí

Carrer de Sant Martí

Carrer de Sant Martí

Com carrer de Sant Martí
no n'hi ha pas d'altre a Manlleu;
de bellesa en té un sens fi
des de que hi nasqué el cor meu.

Al cap del carrer hi ha el Ter,
a prop el típic canal
que rentant hi fan concert
les dones d'aquell veral.

Ben sovint una donzella
s'hi arriba per rentar,
posa en terra la cistella
i mira on es pot posar.

En un lloc on no hi fa nosa
ja fa cantar el picador
picant roba sobre llosa
tota blanca del sabó.

A l'altra banda del riu
hi ha la gemada devesa
i més amunt, com un niu,
penja una casa pagesa.

La casa sempre vigila
tots els carrers de Manlleu;
sap els secrets de la vila
i fa impressió al qui la veu.

I és voltada de redorta
que s'embolica amb l'herbam,
pel mig de la canya retorta
com si els fes de parallamp.

Quan revé la primavera
quin goig hi dóna el passar
i veieu per la cinglera
l'herba hi torna a rebrotar.

Amb les plantes ben florides
sentireu aquella olor
de les verges margarides
i les roses de pastor.

Per branques bellugadisses
els ocells hi fan son niu;
i canten per les verdisses
amb la música del riu.

Quan jo sento l'ocellada
i l'aroma de les flors
em venen altra vegada
la dolçor d'aquests records.

Com carrer de Sant Martí,
no n'hi ha pas d'altre a Manlleu;
de bellesa en té un sens fi
des de que hi nasqué el cor meu.