Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cementeri de Manlleu, altre temps allunyat del nucli urbà, avui en forma part, dalt d'un turó enjardinat. En el perímetre de fora o bé accedint-hi, davant la tomba d'Antoni Pous podem llegir-hi aquests dos poemes que fan reflexionen sobre el sentit de la vida i de la mort.
Un cap al tard
Cap al tard; era a l'hora de la posta
quan mirava les roses del ponent,
esfullant-se silents damunt la brosta
que tinc en els racons del pensament.
Llavors una infinita melangia
m'ha palpat l'epidermis i la sang,
i he trobat a la boca saboria
de fang.
Llavors m'he vist malalt perquè era un home,
i m'he vist home per l'estar malalt;
llavors cap rosa no tenia aroma,
sols una mica de flairor banal.
I m'anava migrant, patint martiri
dintre del vent de la caducitat,
que m'alenava des del cementiri
amb la flairesa de l'eternitat.
Sonet inacabat
Aquesta carn dels cucs serà pastura
al jorn suprem del meu deslliurament,
quan el cruel ídol del temps s'atura
en un designi d'anihilament;
i ja no seré jo aquella figura,
sols serà el deix del meu desistiment;
jo esdevindré el cant d'una noia pura
que emigra a l'altra banda del ponent.
Aprendre a morir, imminent,
en aquest plor que es perfà en mi
i en les coses. Oh rabent
imperiós!, cap a la mort
amb una vida, sol i pròxim
nodrint-me amb totes les miques.
Demà encara, les muntanyes!
Altres indrets de Manlleu: