Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'entrada de la rectoria de la Gleva és una excel·lent mostra d'edificació del segle XVIII. Àmplia, senyorial, amb un pou a mà esquerra presidit per un relleu en pedra amb la Mare de Déu i al fons la ceràmica que també la representa. És un bon lloc per llegir el comunicat que Jacint verdaguer va enviar al director d'El Noticiero Universal, després de fugir de la Gleva, on havia estat dos anys controlat pel bisbe i els seus sequaços. També un breu poema de Flors del Calvari molt en sintonia del cèlebre "Sum vermis" i un poema de Sant Francesc, llibre com l'anterior acabat a la Gleva, en què planteja certes similituds entre el camí de penes i pobresa del sant i el que es veia forçat a seguir ell.
Si us plau
Són les perles del cel blau
les joies amb què enjoiau
a les ànimes volgudes;
a mi enjoiau-me, si us plau,
amb desplaers i calúmnies.
Coronau-me de menyspreu,
abrugau-me de congoixes,
vostra canya per trofeu
donau-me, i per llit la Creu
que és lo llit de vostres noces.
Follia santa
Puix diu que un boig ne fa cent,
oh Francesc, flor de la Umbria,
vós qui passàreu per boig,
dau-me vostra bogeria!
Un jove marxant d'Assís
ha fet bancarrota:
s'ha quedat sense diners,
mes ai! sense bossa.
Un príncep semblava ahir
i avui és un pobre,
qui a les fleques de Jesús
va de porta en porta,
dient que per qui la pren
com per qui la dóna,
la divina caritat
del cel és penyora.
És un sac lo seu vestit,
un sac i una corda,
que ha trobada ara tot just,
i encara d'almoina.
Rumbeja el rústec borràs
com si fossen joies:
si algú va més pobre que ell,
ne té gran vergonya,
i, com si el restituís,
son vestit li dóna.
Tot lo que falta als demés
a Francesc li sobra.
Desitjant fer reflorir
la vida apostòlica,
en l'edifici que fa
de la gran reforma
la pobresa n'ha de ser
la clau de la volta.
De ser tingut com a boig
poc o res li importa:
la bogeria dels sants
és Déu qui la dóna:
qui un ram n'arriba a tenir,
ha guanyat la joia.
Francesc ha vist que en lo món
tot és fumarola,
i en les befes i menyspreus
posa la seva honra.
I els vilipendis i afronts,
l'insult i la mofa
preu li semblen molt petit
per comprar la gloria.
Comunicat
Senyor director d'El Noticiero Universal
Pel mes de maig de l'any 1893, després dels Jocs Florals, se m'allunyà traïdorament de Barcelona, amb la tàcita nota de boig, donant-me a mi l'excusa d'anar dos mesos a fora a cuidar ma salut, que, gràcies a Déu, no necessitava remeis. Si no content, hi aní resignat, i, darrera els dos mesos, han passat dos anys que hi prenc paciència, lluny de biblioteques on poder consultar, lluny de mos editors, de mos llibres i fins de mos mateixos manuscrits.
He baixat a Barcelona, en ús de mon dret i de ma llibertat, per arreglar mos assumptos i obrir una sortida en ma situació desesperada, i dues vegades he vist la força pública en ma mateixa posada per agafar-me com un delinqüent. Gràcies a la Verge Maria, que no m'ha deixat en ma tribulació, no he passat per eixos carrers entre gent d'armes. Per si hi hagués de passar, demà o qualsevol dia o nit, contra l'expressa voluntat del senyor governador, a qui estic agraïdíssim, ara, mentres tinc lloc i temps, demano justícia i protesto davant de la llei, davant de la gent honrada de Barcelona que em coneix, davant de cel i terra i del mateix Déu qui ens ha de judicar a tots, de la iniquitat de què és víctima, no sé amb quin fi, aquest pobre sacerdot—Jacinto Verdaguer, Pvre.
Altres indrets de Masies de Voltregà: