Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest poble va ser pràcticament destruït del tot per ser línia de front durant molts mesos en la guerra civil. Només unes quantes cases, fàcilment localitzables, se'n salvaren. L'església va ser reconstruïda amb un estil neoromànic. Anton Sala-Cornadó (Tàrrega, 1929 – Barcelona, 2011) va viure a Tírvia durant anys i hi va crear bona part de la seva obra literària. Dos poemes seus lligats amb l'indret i un fragment del llibre que Ferran Rella dedicà al Pallars Sobirà ens serviran de lectures en aquest indret.
Tírvia
Un verd suau
i un sol lluent.
I pedra i vent
i ocells i pau.
Res de nou. Tot molt antic
malgrat les cases noves de la guerra.
Sóc al millor racó que té la Terra.
I em faig de tots, amic.
Terra i Cançó
Tres camins i una esquella,
tres vents i una muntanya,
passat, present, futur,
tres mirades d'estrella,
l'esforç d'un horitzó,
una flor que s'afanya
a tirar sempre amunt
TÍRVIA, terra i cançó.
Altre cop a la dreta el camí s'encara a l'assolellat i alterós poble de Tírvia. Cruïlla de camins, penjat sobre l'esbalç a 991 metres d'altitud, controla les tres vies del territori: Cardós, Ferrera i la Coma de Burg; situació estratègicament llaminera per als senyors medievals que es disputaren la possessió del «valle Tirbiense». Primer els Bellera, que hi bastiren el castell, i més endavant passà a mans dels Foix, successors dels vescomtes de Castellbó. Al segle XV, l'indret constituïa un dels quarters en què els Castellbó dividiren llur territori.
El terme municipal de Tírvia, de 8,76 quilòmetres quadrats, juntament amb el d'Esterri d'Àneu, és el més petit de la comarca. Línia de front durant la guerra civil, els bombardejos ensorraren bona part de l'antiga estructura medieval, amb carrers porxejats que conduïen a la romànica església de Sant Feliu, reconstruïda seguint els cànons romànics. La seua encimbellada i atractiva situació atrau innombrables visitants. Hi té seu permanent la colònia de l'Orfeó Lleidatà.