Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ja d'ençà els inicis del segle XX, una de les atraccions de l'estany era navegar-lo amb una barca que primer fou batejada com la Tirona, també coneguda com la barca de l'Oca. El 2008, hi va haver un tràgic accident per sobrepès a la barca que causa la mort de 21 jubilats francesos. La proposta lúdica es va interrompa fins l'agost de 2012 en què una nova empresa amb una nova Tirona va reemprendre els passeigs amb la barca, ara un catamarà.
Jacint Verdaguer sojornà a Banyoles entre els dies 18 i 25 de juliol de 1884 amb una gran acollida per part de Pere Alsius i els altres amics del Cercle Catòlic. Va ser tal l'impacte de l'experiència, amb les llegendes que li contaren, els monuments i espais naturals com les Estunes que descobrí, que en marxà eufòric. Un cop ja s'havia establert al santuari del Mont, hi escriví el poema "A mos amics de Banyoles", que podem llegir en ple passeig lacustre tenint a la vista el santuari, a la banda nord i anant reconeixent els diferents punts i llocs geogràfics que hi esmenta.
A mos amics de Banyoles
Lo puig del Mont està voltat de núvols
que en gros ramat del Pirineu davallen,
s'enfilen als tossals, i les valls fondes
omplen de borrallons de negra llana.
Lo Mont, verdós i encara jovenívol,
sembla un gallard minyó dins sa mortalla.
Un buf del Canigó l'esqueixa, i s'obre
com finestra del cel la nuvolada,
deixant-ne veure, plana avall, Banyoles,
amb l'estany cristal·lí que l'emmiralla.
Dins l'estany una gòndola rumbeja
donant al vent ses blanquinoses ales,
que, quan lo sol s'acluca són de cigne,
i quan els dóna un bes semblen daurades.
Si és la de mos amics que tant estimo,
que la Verge del Mont guie la barca!
Bressada per les ones movedisses,
la gòndola s'adorm dintre de l'aigua.
¿Què es contarien mos amics en ella,
puix deixen caure los remers ses pales?
¿Parlarien potser de les Estunes,
on tenen llur palau les encantades,
d'ombrívoles i fresques galeries
que donen a l'estany i a la muntanya,
al pastor fent-li veure llums hermoses,
fent sentir al barquer música rara?
¿Parlarien del Drac que aqueixa vila
de nins i de donzelles despoblava?
Si un cavaller venia a fer-li guerra,
se l'engolia son corser i espasa;
mes Sant Emer l'escometé amb l'estola,
i el féu caure a sos peus d'una mirada.
Parlen de Sant Martirià tal volta?
Quan a Banyoles son cos sant entrava,
amb veus del cel per avisar la vila
totes soles tritllaren les campanes.
Jo en eix mateix llaüt eixes històries
sentí dels llavis que les conten ara,
vogant, prou me'n recordo, de l'arbreda
de Can Morgat cap a Lió i la Draga.
L'hora era la mateixa, mes lo dia
era veí de primavera encara,
i el firmament, avui plorós i tèrbol,
ni un fil de teranyina l'entelava.
L'estany estava llis, sense una arruga,
com un front de quinze anys; la marinada
nos duia olors de romaní i d'espígol,
suaus cançons i música llunyana.
Eren càntics d'aloges o no ho eren?
Mes nostres cors vibraven com una arpa,
i al Canigó enviàrem, que ens somreia,
lo càntic de Muntanyes regalades.
Cantau, amics; avui lo cel s'esboira;
hermosa com aquella és la vesprada.
Cantau, que bé ho faria qui us enyora.
Que la Verge del Mont guie la barca!
S'enfonsa el sol del Pirineu darrera,
mentre surt de la mar la lluna pàl·lida;
més sa claror no romp la nit obscura,
llosa que cau sobre la immensa plana.
Qui ara es trobàs vora l'estany veuria
florir lo cel hermós dintre de l'aigua.
Lo veuria florir sobre sa testa,
i així com astre enmig de l'estelada,
volar per entre unes voliors d'estrelles,
de l'altar de l'Altíssim lluminària.
Mes la primera estrella que s'obira
és la que es posa en la barqueta aimada.
Cantau, amics, remant cap a la vora:
cantau dintre l'Edem de nostra pàtria,
i en lo riu de la vida sereníssim
que l'Estrella del Mont guie la barca.
Altres indrets de Banyoles: