Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest estany, que es remunta a milers d'anys enrere, és compartit pels dos termes municipals i està situat a la conca endorreica (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d'una regió no desemboca a la mar, sinó que ho fa en depressions interiors on forma estanys i aiguamolls). Aquest estany era de poca profunditat i d'aigües salobrenques. Alguns estius s'arribava a assecar del tot. Tot això va canviar dràsticament amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la plana d'Urgell, quan es generalitzà la circulació d'aigües superficials i subterrànies de manera que l'antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs de conreu d'aquesta i d'altres zones circumdants. Aquest fet va comportar un gran augment del cabal de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior, amb 135 hectàrees de superfície i unes dimensions màximes de 2.500 metres de llargada, 800 d'amplada i una profunditat de 3,8 metres.
L'estany va ser dessecat el 1951 en contra de l'opinió popular amb l'excusa que eren aigües poc salubres i que provocaven epidèmies. A finals del 2002 i principis del 2003 s'adquireixen les cent seixanta-cinc finques necessàries per a la seva reconstrucció. El primer semestre del 2005 es van acabar les obres i els treballs de condicionament de la zona lacustre. Posteriorment, es va iniciar l'emplenament, que es completà l'any 2009. Situats a la zona d'informació de la banda d'Ivars, podem llegir un text de Joan Bellmunt (Puiggrós, 1950) que ens certifica quins usos en feien els pagesos de la contrada.
Aquesta terra que antigament era coneguda com el "desert de l'Urgell", i on els límits eren imprecisos entre la Segarra i el riu Segre, on la gran extensió buida de cultiu deixava pas a una pastura dels ramats quasi nòmades de les èpoques, i que durant un temps s'havia constituït en franja fronterera entre els cristians de la Catalunya Vella i els sarraïns establerts a les terres més de ponent, amb l'arribada de les aigües del canal d'Urgell, donà pas a la configuració definitiva del que fou l'estany des de 1861 fins a la seva dessecació.
Un estany que assolí pràcticament una llargada d'uns tres quilòmetres per un d'amplària, amb uns cinc metres de fondària al punt més profund, i que representa un nucli de vida divers i abundant, a causa del fet que es formà tot un sistema biològic òptim per al desenvolupament de diferents espècies animals.
A més a més, segons ens conten els nostres interlocutors, aquesta acumulació d'aigua a l'estany afavoria els recs d'estiu de moltes hectàrees de terreny que afectaven els termes de Linyola, el Poal, Bellvís, Vilanova de la Barca i els Arcs, la qual cosa representava tenir un embassament per regar la contrada. Per aquest menester els pagesos posaven taulons a la sortida, que feien de comporta.
Altres indrets de Ivars d'Urgell: