Plaça Porta del Sol

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Direcció a Lisboa (Obra completa 28) , 1975

Així arribem en una plaça que resulta ser el nucli principal de Castelló. Ens aturem davant la terrassa d'un cafè. En sortir del cotxe constato que el clima és d'una gran suavitat. En això, em trobo davant per davant d'un vell amic meu que em saluda una gran cordialitat. Després de la fraseologia habitual, que en aquest cas fou molt sentida, li dic que estem més aviat afamats i que ens convindria, d'una manera o altra, de sopar.

-D'acord!-em diu el meu amic -. Irem al casino a sopar. És ací davant...

Autor: Pere Calders i Rossinyol
Obra: Unitats de xoc , 1983

Ara, sense haver anat al front, ens hem adonat ja de la inconsistència d'aquest panorama intel·lectual. És clar que Castelló és una rereguarda tan pacífica com les que ho puguin ésser més de la Península, i té bars, cinemes, un teatre municipal, noies boniques que animen els diumenges amb desfilades de carrer, i botigues on és possible trobar conserves de fruita, salses i condiments de luxe, i tot de coses que obliguen a pensar que la guerra no passarà mai per Castelló. Però dintre el sistema d'aquesta vida apacible, nosaltres, els carrabiners i els soldats, constituïm un món a part. Hem vist, en les Cases de Repòs, la carn trossejada d'amics nostres, que valien almenys tant com nosaltres, i sabem que amb la mateixa simplicitat que hom ens dona l'ordre de posar-nos a la disposició d'un comandant per anar a Suera i Alcúdia, pot ésser disposat -com passa cada dia amb altres ciutadans tan qualificats com nosaltres- que ens incorporem a un batalló de xoc per anar a Terol, o a Pozoblanco, o a qualsevol front que necessiti gent per a fer marxar la guerra.