Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'antic barranc, avui esdevingut sèquia, va ser el paisatge que va inspirar Teodor Llorente per escriure "Vora el barranc dels Algadins" quan passà diversos estius al mas de Sant Vicent dels Algadins, propietat seva i que avui és conegut com la Casa Regal. El dubte és si el mas era el del Fardatxo, avui abandonat o l'originari on ara hi ha la casa Regal. El 1959, Vicent Andrés Estellés n'elaborà una replica lírica que, amb el títol de "Llorente" va publicar al diari Las Provincias el 1966. Més recentment, Martí Domínguez i Romero, després d'una visita al mas i els seus entorns, va recrear-la en una prosa evocadora. Tots tres textos poden ser llegits des de qualsevol punt que tinguem a la vista el mas.
Vora el barranc dels Algadins
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui oir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
i jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!
Llorente
Vora els barranc dels Algadins
la teva veu encara es dreça,
i encara és una promesa
de regnes alts i de daurats matins.
Remors de palmes i de pins,
el vers més teu encara avança
i sosté encara l'esperança
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
per a València es feu de dia.
Font i xiprer, allí naixia
un llarg amor sense confins:
una cançó que duia brins,
en tanta nit, de llums més clares.
I encara està com la deixares,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
va ser més nostre el teu accent.
Versos i palmes mou el vent,
i el vent està ple de camins.
València porta sempre dins
la teua veu, feta llavor:
la teua veu clara i millor,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
naix un futur ple de collites,
la brisa té el poder dels mites,
s'ompli d'alegres teuladins.
Sense saber-ho et duem dins;
El teu barranc ens creua el cor.
I creix la llum en branques d'or
Vora el barranc dels Algadins.
ENDREÇA
Vora el barranc dels Algadins,
la teua veu més pura i clara
encara sona, vibra encara,
anomenant-nos nous camins:
camins de palmes i de pins,
i d'esperances i esgarranys:
un vell camí ple de pols i afanys,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
Fa uns mesos vaig anar al barranc dels Algadins. el nom d'aquest barranc fa brollar immediatament al cor dels valencians els versos apassionats de Teodor Llorente: "Vora el barranc dels Algadins, / hi ha uns tarongers de tan dolç flaire / que, per a omplir d'aroma l'aire, / no té lo món millors jardins". Potser per això aquell barranc se'm manifestava com un lloc nimbat i arrebossat de naturalesa, amb una captivadora energia, que com inesgotable ullal marjalenc coronat de brosses i lliris, extreia del seu interior, a borbollons, les més belles formes de la vida i la poesia més inefable. el barranc dels Algadins resumia, en fi, en les meues precàries esquematitzacions, el paradisíac "jardí" de les terres riberenques del Xúquer.
No fou fàcil trobar el barranc dels Algadins, al terme d'Algemesí ningú l'anomena ja així. El barranc dels Algadins amb aquella facilitat que té la nostra llengua per a empobrir-se, ha passat a dir-se, en una antonomàsia microlocal, "el barranc". Alhora aquest ha estat transformat en camps de cultiu, i on abans hi havia aigües, canyissar i cudols, ara es troben tarongers i favars. Ja no hi ha ànecs silvestres, com anunciava Llorente, i el mas del poeta ("Allí hi ha un mas, i el mas té dins / volguts records de ma infantesa / per ells jo tinc l'ànima presa / vora el barranc dels Algadins" ) es conserva tan sols en part.
Tanmateix, pel barranc encara corre l'aigua d'una sèquia, clara i viva. Vaig passar gran part de la vesprada jugant amb aquelles aigües, on botaven les granotes i on les serps s'esmunyien entre les brosses, amb reflexos iridiscents i de plata. en la vegetació aquàtica vaig descobrir unes extraordinàries sangoneres, que guaitaven el pas d'una presa. Segurament, aquelles sangoneres eren l'última deixa d'aquells arrossars que es trobaven vora el mas ("Vora el barranc dels Algadins / l'aigua corrent los camps anega; / en sos espills lo sol llampega, / i trau l'arròs verdosos brins"). Aquelles sangoneres, associades al cultiu de l'arròs i que deixaven les cames dels treballadors sangonoses, havien sobreviscut en aquella sèquia al pas del temps. Vaig pescar-ne una i vaig estudiar com evolucionava el seu cos afuat, en un moviment anacrònic i ja del tot oblidat pels homes. A poc a poc una estranya tristesa es va apoderar de mi mentre badava amb l'estira i arronsa de la sangonera. Em va entristir comprovar de nou la indiferència dels valencians davant del seu patrimoni: l'oblit absolut en què romania el mas de Llorente i com aquell màgic barranc havia estat quasi per complet destruït. I així, la meua ànima presa es va dessagnar lentament de tristesa, amb les últimes escorrialles del capaltard, vora el barranc dels Algadins.
Altres indrets de Algemesí: