Autor:
Alexandre Galí i Coll
Obra:
Mirades al món actual. Primera série de vuit assaigs.
, 1967
Pàgines:
247-248
En considerar el món que s'apropa a través del llenguatge, deixeu que la meva imaginació vegi una mica més enllà que Aldous Huxley i George Orwell. A base d'una Informació mecànica que no interpretarà — com diu Jakobson — i en conseqüència haurà eliminat tot possible context individual, els governants podran comptar amb un instrument especialment idoni perquè en l'ordre dels fets i una mica més enllà no hi hagi més que una veritat: la veritat oficial recolzada per les màquines. És que aquesta veritat eixida de la informació oficial farà taula rasa de la realitat immediata a benefici d'alguna realitat transcendental de l'esdevenidor? Jo no ho sé dir. El que jo crec és que els posseïdors de la veritat seran una mena de déus més gelosos del que es reporta a ells mateixos, que no de la conducta personal dels mortals sotmesos a la seva sobirania. En un pla d'aquesta mena es gaudirà d'una llibertat moral absoluta, no hi haurà més moral que la que es reporti a la majestat dels nous déus posseïdors de la providència. Tothom serà lliure d'actuar com vulgui mentre no contradigui la veritat oficial ni vulneri les lleis que n'hauran dimanat. No hi haurà moral, però hi haurà pecats. Àdhuc en el pla de la justícia natural, es generalitzarà el que hem vist en les grans dictadures, les quals no castiguen delictes en el sentit propi d'aquest mot, sinó pecats: només seran delictius els pecats, és a dir, allò que vulneri el que els nous déus hagin establert, i aleshores l'encarregada de l'ordre material i moral del món serà la policia. Caldria que la lliçó l'aprenguessin els ateus i els mig ateus. L'home necessita déus, però no déus immanents o abstractes; mentre siguem fets de terra i aigua necessitem déus personals; no tan sols déus personals, sinó déus encarnats. I els déus encarnats són gelosos de la seva divinitat, si no moren per a redimir els homes. Quan hem cregut matar el Déu etern, el Déu d'Abraham i de Jacob, n'hem hagut d'inventar d'altres. Fins Nietzsche, home de contradicció ho va intuir en la seva Genealogia de la Moral: «Aneu-li amb tractats, diu, a aquell que sap manar, a aquell de qui la natura ha fet un amo». Per això en el seu Zarathustra va patir també una mena de crucifixió per a salvar els homes. Del que ha seguit darrera d'ell i en el seu pla no hi ha gaire que mereixi el respecte que ell mereix, i en canvi cal suportar moltes mengies fraudulentes i corruptores.
