Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Puigmal, amb 2,909 metres d'altitud és el cim més alt de tots el que configuren l'anomenada Gran Olla que envolta la vall de Núria. Situats al seu cim i tenint unes panoràmiques extenses podem començar llegint els versos del Cant IV de Canigó de Verdaguer que descriuen magistralment què veuen Gentil i Flordeneu de la carrossa estant que els passeja pels cels pirinencs. També llegirem el fragment de diàleg entre el Puigmal i el Montseny que el mateix poeta desgranava en el poema "La veu del Montseny". Un cop ens haurem amarat de poesia i de paisatge amb l'ajut dels versos de Verdaguer, podem servir-nos de dos fragments de la prosa de Records d'un excursionista, de l'escriptor vallespirenc Carles Bosch de la Trinxeria, que descriuen amb exactitud científica totes les coses que l'impactaren en les seves ascensions a aquests cims i les tradicions més arrelades al santuari de Núria. Per una banda, Joan Coromines ens va deixar documentada la seva ascensió de jove, destacant les panoràmiques cerdanes i, per l'altra Alfred Badia fa dialogar els diferents cims com si tinguessin ocupacions humanes.
De puig en puig pel Coll de Finestrelles
s'enfilen de Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar:
Olot i Vic, Empúries i Girona,
i allà en lo cor de l'espanyola Marca,
lo Montserrat, de quatre pals com barca
que d'Orient la Perla ens ve a portar. [...]
Per la muntanya d'on lo Segre brolla
van a Toses florit i al Pla d'Anyella
on troba flors la petonera abella
regalèssia balsàmica l'anyell;
i, com jai que per nins se deixa vèncer,
a llur carrossa d'or l'espatlla abaixa
l'Alp gegantí, que una pineda faixa
com cap de monjo un cercle de cabell.
Lo Clot del Moixeró verdós i ombrívol
de sos avets i pins entre les branques
los veu passar, com dues perdius blanques,
de l'estèril Cadí per lo crestall,
on l'estràmpol isard per refrigeri
troba sols, amb lo liquen de l'altura,
les perles de l'aurora i l'aigua pura
de la font regalada del Cristall.
És del Cadí la serralada enorme
ciclòpic mur en forma de muntanya,
que serva el terraplè de la Cerdanya
per on lo Segre va enfondint son llit.
Resclosa fóra un temps d'estany amplíssim,
a on, en llur fogosa jovenesa,
aqueixos cims miraven la bellesa
de son alt front avui esblanqueït.
Avui l'estany no hi és, i alta muralla
d'un castell de titans és eixa serra,
per escudar la catalana terra
fet sobre el dors del Pirineu altiu.
Noufonts, Carlit, i Canigó i Meranges
són ses quatre ciclòpiques torrelles
i son eixos turons ses sentinelles
on encara les àligues fan niu.
Lo vell Puigmal d'espatlla rabassuda
és l'arx d'aqueixa altiva fortalesa,
que en set-cents anys lo sarraí no ha presa,
fent-hi bocins la llança fulgurant.
Prop d'on Cadí amb lo Cadinell encaixa
s'alça el doble turó de Pedraforca;
és del castell l'inderrocable forca,
feta, si cal, a mida d'un gegant.
Seguírem l'alta serralada fronterera, cap al Coll de Noufonts, cap a la collada de Finestrelles, on dinàrem, prop de les fonts del Segre; i a les dues de la tarda arribàrem al cim del Puigmal, 2.909 metres d'altitud. És el gegant de les nostres muntanyes, es veu de tot Catalunya. Al seu peu, la formosa Cerdanya, el riberal del Segre cap a l'Urgell, les muntanyes d'Andorra, d'Aran, de l'Hospitalet, el Capcir, l'Arieja, etcètera, panorama admirable! El cim del Puigmal no té cap mica de vegetació; és tot pelat; només alguna mata de ginebró... El ginebró és l'únic matoll que viu a les més altes regions. Quan la vegetació desapareix, que no es troba ni una herba, enmig del rocam de granit viu el raquític ginebró, desarrelat, aixafat pels freds i la neu.
Eren les tres de la tarda, marcava el termòmetre 3 graus sota zero. A aquesta altitud es nota la rarefacció i depressió de l'aire, per la set i l'alteració del pols, el qual ens batia a noranta pulsacions per minut. La xocolatera de don Josep, amb el seu esperit de vi, ens serví per a fer bullir aigua, que ho féu a 92 graus en lloc de 100. Els trets de fusell que tiràrem semblaven trets de pistola. Feia un fred glacial. Emprenguérem la baixada de la muntanya i arribàrem a Núria que ja fosquejava, morts de gana, demanant sopar. L'hostalera ens digué: «No es dóna soparfins que es surt del rosari.» Anàrem, doncs, a la capella; pujàrem al cor i, dit el rosari, es cantaren els goigs amb acompanyament d'harmònium. Don Josep i jo érem prop del faristol, allargant el cap per seguir el cant. Un capellà ens donà un paper de solfa i don Josep, molt seriós, portava el compàs amb la seva mà, pegant cops sobre el paper; al mirar per sobre de la seva espatlla vaig veure que tenia la solfa de cap per avall.
Després de sopar ens donaren a cadascú una candeleta d'anar a oferir, i a retir. Després de quatre nits de dormir sobre bàlecs i rama de pi, un llit vingué molt bé, encara que els llençols raspessin l'esquena; quant a les puces, ja no en fèiem cas.
Enfront de Puigmal, cap a les muntanyes del Capcir, es presenta un puig molt elevat: Puig Peric. La distància que el separa del Puigmal és d'uns vint-i-sis quilòmetres, en els quals la carena pirinenca s'abaixa cap al coll de la Perxa.
Aquest punt és molt notable pels seus grans estreps i naixement de rius. En efecte, veurem que del grup de Puig Peric surt el contrafort de les Corberes, al nord-est, que mor a Leucata; i al sud-est un contrafort molt més poderós que es dirigeix a Espanya i forma, fins a l'Ebre, la frontera occidental de Catalunya.
D'aquestes dues poderoses branques baixen els rius següents: la Tet, que rega el Rosselló, el Segre, que després d'haver costejat Catalunya, a l'occident, desemboca a l'Ebre. De l'altra vessant de la serralada de Puig Peric surten l'Arieja i l'Aude, al nord.
Però concretem-nos a la comarca del Segre, que dominem tan bé des de la nostra talaia. Ja se sap que el Segre neix als cims on ens trobem i es dirigeix cap a la Seu, inclinant-se al sud, rega Balaguer i Lleida i es junta a l'Ebre a Mequinensa
El semicercle de muntanyes que formen la conca del Segre són el Puig Peric, el coll de la Perxa i el Puigmal. La seva comarca, ja al peu d'aquestes muntanyes, es dilata i forma un pla de cinc quilòmetres d'amplada i de tretze quilòmetres d'extensió fins al congost d'Isòvol; Puigcerdà ocupa el centre d'aquesta rica i fèrtil planura. Després continua el Segre cap a Bellver i la Seu. Però nosaltres no podem seguir-lo perquè és massa lluny de la nostra talaia.
Ara examinem els afluents del Segre que baixen de la part esquerra de la comarca. Els quatre primers baixen de Puigmal, reguen les valls d'Eina, Sallagosa, Er i Oceja (Cerdanya francesa). Després ve el torrent de la Molina enfront del torrent que baixa de la Tor de Querol.
Diàleg
Diu Puigmal
a Sant Amanç:
"Si tu fas vent,
jo faré llamps".
"Jo duré el fred",
fa el Balandrau,
"a cops de neu,
que serà glaç".
El Taga llança
un altre cant:
"Avui és festa,
no s'hi val!
Jo crido el sol
que vola alt,
la primavera
l'ha enfilat,
obre les flors
de dalt estant,
conjura els verds
damunt dels prats
i balla amb mils
de diamants
pel cel perdut
en tants miralls
en les clotades
dels fondals
on s'enlluernen
els senglars".
Altres indrets de Queralbs: