Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cremallera de Núria i les instal·lacions hoteleres del santuari van ser inaugurades el març de 1931. Quan es va decidir que la comissió que havia de redactar l'Estatut de 1931 ho podia fer en aquest lloc segurament que tant es va pensar la tria per la simbologia, vall pirinenca no contaminada, com per la novetat i modernitat dels accessos. La major part de les discussions i redactats es varen dur a terme a l'habitació 202. Situats en el Saló de l'Estatut que ofereix plafons i altres materials de record i commemoració de l'esdeveniment, podem llegir les notes del dietari de Pere Coromines que es refereixen a l'estada dels membres de la comissió, un poema satíric de Josep Maria de Sagarra que s'hi refereix i un fragment de La filla de la neu, de Núria Esponellà.
Núria, 16 de juny de 1931
A les 8 i 15 del matí sortim de Barcelona cap a Núria en Jaume Carner, en Martí Esteve, en Rafel Campalans, l'Antoni Xirau Palau, i jo, diputats de la Generalitat, amb en Millàs Raurell [que ens va voler fer de secretari], en Cases [que tocava la màquina d'escriure] i un porter de la Diputació, per redactar un projecte d'Estatut de Catalunya.
Arribem a Nuria a la una del migdia.
Tota la tarda llegim antecedents. Cadascú té la seva cambra. Jo tinc la 203 del primer pis amb cambreta de bany. Treballem a la cambra 222 del primer pis. [Es troba al capdavall de la galeria, caminant en un sentit contrari de l'Església.]
A les nou de la nit baixem a sopar. Hem fet una relació de les matèries reservades a l'Estat i una altra de les reservades a la Generalitat. [Queda feta, però no ordenada.]
En Macià em comunica per telèfon a les 4 de la tarda que m'ha posat a la candidatura de Lleida.
En Carner diu: La nostra envestida d'ahir ha fet efecte. De vegades ens resistim a fer una cosa, però si el que la defensa té raó, els seus arguments continuen exercint pressió quan restem sols i a l'últim ens donem.
Ja em sabia greu de no ésser a les Corts quan es discutís la lliberació de Catalunya. Tants anys que l'hem esperat aquest moment! Però en Tomàs de Bajalta, i en Pep de la Tenora i en Savalls se'n ressentiran. [I tant si se n'han ressentit, que no n'he pogut enllestir cap d'aquests llibres encara.]
Núria, 18 de juny de 1931
Mentre els altres treballaven en l'organització judicial, les garanties i l'ordenació transitòria, m'he tancat a la meva cambra i he escrit un primer esquema de les finances de Catalunya.
Cap a les 7 del vespre he llegit el meu treball als companys, i en general l'han trobat bé. [...]
Núria, 19 de juny de 1931
[...] A la tarda en Millàs Raurell, en Xirau Palau, en Campalans i en Cases han anat al coll de Finestrelles [Quan tornaren, enlluernats de les grans coses que havien vist, ho contaren a taula, i tots vàrem veure una part del seu goig]. Jo només hauré fet dues petites excursions als turons mes alts del freu per on s'entra a la vall de Núria. En Carner i jo hem estat sols a l'hotel, i hem acabat d'arreglar alguns detalls. Quan els nostres companys han tornat al vespre, hem repassat l'ordenació en títols i articles, i el primer projecte estava llest.
Plegàvem ja els papers quan han arribat de Barcelona en Dencàs i el Secretari d'en Macià, que es diu Tarradelles.
Núria, 20 de juny de 1931
En Carner, en Tarradelles, en Dencàs i el porter de la Diputació han llogat quatre burros i han pujat al coll de Finestrelles. Jo seré l'únic que no hi haurà anat, però no em vull cansar i no em sento en forma. [...]
Adéu, vall de Núria. Tant de bo que l'obra que hi hem fet sia fecunda i que en els temps a venir puguis ésser anomenada el bressol de la nova llibertat dels catalans! [Ja ho sé que no n'hi havia per a tant, i si ara ho repeteixo és només per recordar el to de la nostra emoció.]
Nous goigs a la Mare de Déu de Núria
Verge de la vall de Núria,
voltada de diputats,
gent política de cúria
vestits i desarrapats,
veïns del carrer de Llúria,
o només aficionats,
Verge de la vall de Núria,
ja estem ben atabalats.
Aquí els teniu, verge tosca,
vagament venint de l'hort,
per decidir nostra sort
com s'estan trencant la closca.
Cau la nit i en la quietud
sospiren cent mil estrelles;
mentre es couen les costelles,
ells rumien l'Estatut.
Per què els mireu, Verge Santa,
com uns pobres fills de pis?
Doneu-los peixet, senyora
i quatre grans de panís.
...
I els lleparan les sabates
per un Estatut tan bo,
que fins fa trencar el plor
al senyor Bofill i Mates.
I al Constituent Congrés
ja no es parlarà mai més
de separatisme i fúria,
i estarem entusiasmats
veient allà en la foscúria
el funicular de Núria
i el clatell dels diputats.
14 de desembre de 1929
Aquesta tarda hai anat al cambril de la marededéu; tenia ganes de plorar. En sortir, l'Enric era a la porta del santuari; anava sol i m'ha vingut a trobar: Ahir la volia convidar a prendre un cafè, però se'n va anar molt de pressa... No sé quina cara hai fet jo, perquè no m'esperava el comentari, només he set capaç de contestar: Com que anava tan ben acompanyat... De seguida m'hai penedit d'haver-ho dit. I ell encara s'ha posat a riure, mira quina gràcia fa, que et trepitgin l'ull de poll. De seguida m'ha vingut el rampell de dir: No podia entretenir-me, m'esperava una persona. No m'ha sortit cap frase més maliciosa per tornar-m'hi.
Ell ha insistit: Puc convidar-la ara? Té una estona? Jo estic lliure, la meva cosina Elvira i la promesa de l'enginyer Luna ja han marxat.
La seva cosina Elvira! O sigui que m'he alterat per res. M'hauria arrencat els cabells. Em sembla que se'm deu haver notat. M'hai sentit ridícula per tots els pensaments que tinc des d'ahir! No m'explico per què m'ha fet perdre el son, per què em sento així, tan enfadada.
Al final, hai acceptat la invitació, per no penedir-me'n. Hem pres una xocolata al saló i ell ha estat molt amable.
Hauria de respirar alleugerida, però no és així. No me'l puc treure del cap. El vei somriure amb aquells ulls nets, i em cremo de pensar-hi. Per què em trasbalsa tant? Estic rara, com si m'haguessin cosit la vora del cor amb una màquina de cosir: tracatrac, tracatrac. Sento que dins meu es cou alguna cosa que no sé explicar i que res no tornarà a ser igual.
Altres indrets de Queralbs: