Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cine Castellet, finalitzat el 1911, defineix la transformació de la ciutat a principis del segle XX. Com la pista de patinatge contigua, representava el nou oci de moda. L'arquitecte d'aquest edifici, Eugène Montès, es va inspirar en l'arquitectura teatral del segle XIX, però també en els pavellons d'exposicions universals. El cinema Castellet, decorat amb elements escultòrics i frisos de pisa policroma d'esperit art nouveau, obra de l'escultor tolosà Alexandre Guénot, és un dels més antics i bells de l'Estat francès. Als anys seixanta, en el tardofranquisme va ser destinació privilegiada de molts catalans del sud que volien estar al dia de pel·lícules eròtiques i pornogràfiques. Dos textos de Joan Daniel Bezsonoff ens poden acabar d'ajudar a contextualitzar i valorar el simbolisme cultural d'aquest edifici.
A Perpinyà, el Nouveau Théátre m'impressionava com una piràmide. Hi vaig descobrir Peau d'âne i Allò que el vent s'endugué... L'arquitectura, les butaques de vellut, els fistons, el teatre a la italiana rutilaven sota els llums i accentuaven la màgia de l'espectacle. L'acomodadora, uniformada com una hostessa d'Air-France, passava entre els passadissos i salmodiava «Bonbons, caramels, esquimaux, chocolats».
Les butaques, cobertes de vellut vermell, cruixien quan les tancaves. Aquest petament, tan específic, formava part del so de les pel·lícules i l'enyori com un vals perdut.
Si un espectador arribava quan la pel·lícula tot just havia començat, l'acomodadora el guiava amb una llanterna de butxaca abans de vendre-li un paquet de caramels Kréma Régalade. La gent que no estima el cinema i els caramels no estima la vida...
Altres indrets de Perpinyà: