Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Just davant l'Obra de Fluvià surt la pista que porta a la font de l'Estany, a uns mil cinc-cents metres de la carretera. El que avui és un lloc d'esbarjo, en època remota havia estat un petit estany. Aquí neix el Pasarell, que durant molt de temps es va utilitzar per regar els horts i les propietats del costat, i per omplir les basses que feien funcionar diversos molins de la zona, com ara el molí de la Teresa, el molí del Cava, etc. Actualment, la Font és un indret d'esbarjo adequat i condicionat per poder-hi fer dinars i àpats i per celebrar-hi, també, la Mona. Els grans castanyers i plataners defineixen l'espai entaulat, i molt interessants són les cinc cares gravades a la pedra que donen sortida a l'aigua de la font. Situats al davant, podem llegir el poema de Jordi Pàmias que, evocant el passat iber i romà de la població i altres trets idiosincràtics, fa una referència als aplecs i les taulades que havien celebrat a la font de l'Estany.
Guissona
La fondalada que ens abriga
ha vist el son de les onades d'anys.
Pedres dels ibers i de Roma
encara dormen, al Vell Pla.
I conreem la terra eixuta,
fins a l'espona dels bancals.
Terra dels avis, que ofereixes
oli i ametlles, ordi i blat!
Les portadores abocaven
l dolç raïm al cup fragant.
De gent vessaven les botigues,
quan era dia de mercat.
L'aigua, a les fonts, era més fresca,
en el silenci matinal.
I ens recordeu aplecs i festes,
taules de pedra de l'Estany!
Anys a venir serà oblidada
la tasca humil dels artesans.
Enclusa i mall, ribot i llima
cantaven l'himne del treball.
Verge del Claustre, que reposes
al cor de la plana suau:
com aquests ciris, que flamegen
en la capella, al teu davant,
fes que espurnegi l'alegria,
als ulls somorts dels vilatans.
Altres indrets de Guissona: