Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquesta plaça, situada a l'eixample de la ciutat, hi ha elmonument que Lleida dreçà en homenatge a Lluís Roca i Florejachs (Lleida 1950-1882), doctor en medicina (1871) que exercí a Lleida, on es distingí en diverses epidèmies (1878). Fou, a més, cronista de la ciutat i poeta floralesc destacat. Va ser molt admirat i estimat per Jacint Verdaguer, qui, arran de la seva mort, va dedicarli una sentida elegia. A més, podem llegir el fragment del discurs dels Jocs Florals de 1901 en què Verdaguer elogiava la figura de Roca i un poema d'aquest dedicat al romaní.
Des de que en los Jocs Florals de Barcelona coneguí, fa molts anys, a l'inspirat poeta i estimat amic don Lluís Roca, tenia desig de conèixer aqueixa hermosa ciutat, corresponent a la seva afectuosa invitació. Aqueix falaguer somni de noi no he pogut veure'l complert fins en ma vellesa: mes ai!, lo poeta que m'hi esperava per ensenyar-me les seves innumerables belleses ja no hi és, sols ne trobo les fredes despulles que jauen sota la llosa del sepulcre!
Mes no, la seva arpa no és pas enterrada amb ell, puix la sento encara sonar i la veig en les mans d'aqueixos poetes novells.
En lo niu d'antany
hi ha moixonets enguany.
A ells los toca, doncs, cantar i a mi em tocaria solsament escoltar, si vostra benevolència no m'hagués posat immerescudament en aquest sitial des d'aon es costum dir quatre paraules.
Romaní III
No passeu de llarg, abelles,
flors cercant de lluny verger:
ans enjogassa-us amb elles,
voltejau-me a mi primer.
Feu-me oreig amb vostres ales
que ara obriu a plena llum;
no rumbejo hermoses gales,
mes us guardo amic perfum.
Pler vos dó que us l'oferesca,
deturant-vos pel camí.
¡Tant de bo si en vostra bresca
sempre dolça, sempre fresca,
hi ha un esment del romaní.
A la mort de Don Lluís Roca i Florejachs
M'han dit que parteixes, amic: doncs, aon?
Te'n vas a altres terres? Te'n vas a altre món!
Per qui viu encara, que dolç és lo creure!
Que dolç és quan altres te diuen «adéu»,
cantor de la Verge d'angèlica veu,
lo dir-te «a reveure»!
De la humana vida la mort alça el vel:
ditxós qui sap fer-ne l'escala del cel,
palau d'on eix aspre desterro és l'androna.
Allí lo poeta serà coronat;
cantant aquí lluita, després del combat
tindrà la corona.
Què valen les branques d'aquestos llorers?
Què valen les roses de nostres rosers,
si el front que engarlanden un vent lo despulla,
si l'arbre que puja més dret i bonic,
de flors il·lusòries i somnis més ric,
més prompte s'esfulla?
Feliç, oh poeta, qui vola com tu
en l'ala amorosa del somni que et du
a cercar la palma de l'alta victòria.
Feliç qui no oblida, passant per lo món,
que sobre eixa glòria que és neu que s'hi fon
hi ha una altra Glòria.
Hi ha una altra Glòria millor on renaix
lo just qui en la lluita fineix ací baix.
Allí recomença,
i quan entre els àngels fa el càntic del cel,
no pot amb ses fletxes ferir-lo cruel
la mala volença.
Allí dalt floreixen uns altres rosers,
allí dalt verdegen uns altres llorers,
jo en sento enyorança.
Puix tu t'hi regales, Lluís estimat,
espera-m'hi a l'ombra d'eix arbre sagrat,
que el viure ja em cansa.
Altres indrets de Lleida: