Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la mola de Lord, de 1.181 metres d'altitud, s'hi accedeix per unes escales que fan ziga-zaga des de l'aparcament de cotxes que trobarem després de passar la roca Foradada, túnel que dóna accés a la carretera fins a aquest punt. Un cop dalt de les escales, ens trobarem cara a cara amb la capella de Sant Pere Màrtir i amb un grandiós panorama als peus i al davant (serra del Verd, port del Comte...), punt on podem llegir un text de Vidal Vidal que reconstrueix el camí que haurem fet.
Una mica més endavant, el camí travessa una robusta cinglera per un túnel. És l'anomenada Roca Foradada, estret de roca conglomerada obert entre dos penyals molt rectes produint un pintoresc cop de vista. Torras se sorprenia, amb tota raó, de l'efecte especial que provoca creuar l'enlairat entall. A l'altre costat del túnel apareix un paisatge enasprat i silenciós, com si acabéssiu de franquejar una porta que separa dues cambres de la mateixa casa però completament diferents. A un costat d'aquesta raconada abrupta s'avança el serrat de Sóvol, darrera el qual pressentiu ja el misteriós clot de Vilamala. I enfront de vosaltres el camí va faldejant el boscós tossal de Vall-llonga fins que arriba un punt que s'acaba i heu de deixar el cotxe per continuar a peu. No us espanteu, no gaire més de deu minuts de marxa.
Damunt vostre —s'ha de dir inequívocament damunt— gravita una muntanya imponent, rocallosa. Aquest mont de Lord, conegut normalment com la Mola, qui sap si per causa de l'explicació que aventurava J. Ferrando que aparenta una forma de muela o queixal, presenta un aspecte que Torras definia com d'entonació enèrgica que causa bella sorpresa al vianant. Especialment a aquell que no està avesat a trescar muntanyes. Narciso Camós reconeixia que aquesta roca de Lord sembla inaccessible en la seva pujada, hasta que con maravilla satisface su camino. Amb meravella però amb cansament. Com que l'ascensió és molt sobtada, sembla que us falti l'aire i heu d'aturar-vos sovint, mentre que el cor us glateix desbocat.
A mesura que la graonada va tramuntant la carena de la mola, emergeix al vostre davant una capelleta molt senzilla. No patiu, aquest no és pas el santuari. Es tracta simplement d'un oratori de parets blanques i nues amb un quadre de rajoles de sant Pere Màrtir. Al costat, apuntant a l'infinit, hi ha un vell canó de bronze. Aquesta peça d'artilleria abandonada ens parla de la utilització d'aquesta muntanya com a plaça forta en algunes de les conteses bèl·liques dels passats segles.
Altres indrets de Sant Llorenç de Morunys: