El campanar
Autor:
Joan Antònio i Guàrdias
Obra:
Sonets tarragonins
, 1951
Pàgina:
40
El campanar
Ample i forçut, mai vist castell de nou,
l'atlètic campanar l'aire remunta.
A dalt de tot un anxaneta apunta
que en lloc d'aixecar el dit un batall mou.
De l'ample camp tota la flor es desclou
i en vol li envia tota l'olor junta.
Des de molts segles que de peus a punta
se'l mira el mar amorosint-lo amb rou.
El fa més fort aquest gran sol que el torra.
Per més que el mestral bufi, no li esborra
la crosta d'or que és son orgull constant.
Escruta sens parar la llunyania
i veu passar —no hi era i ho somnia—
els trirrems amb la proa escumejant.