Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la part no porxada de la plaça, hi ha l'església de Sant Antoni, que és l'antiga sala de l'hospital del segle XIV. S'hi conserva el Sant Crist Trobat, que aparegué en fer unes obres sota l'altar de Sant Erasme el 1650. El Crist, que fa uns vint-i-nou centímetres, és una peça d'orfebreria amb incrustacions d'una gran semblança amb els crists dels crucifixos d'esmalts de Llemotges dels segles XII i XIII. Sota els porxos podem llegir dos sonets reproduïts en ceràmica a la façana de la biblioteca: "Portes obertes", de Gregori Satorres i "La plaça de Sant Antoni", d'Antoni Bonastre .
La part vella de la població serva un caràcter ben marcat, i el record ens l'emparenta amb els racons semblants de Cervera i fins i tot de Lleida. Tant si l'acaricia la serena palpitació del sol de la tarda com si la bressa l'intens, puríssim silenci de la nit, la plaça de Sant Antoni o de l'Hospital, bellament porticada, té un encís de primera mà, un atractiu que ens reclama una hora de passeig contemplatiu. A la façana de l'hospital hi ha dues magnífiques escultures del segle XIV. Molt a prop s'aixeca el campanar de l'església parroquial, un temple de notables proporcions que es cobreix amb voltes gòtiques de creueria estelada, del segle XVII, que no són gaire nombroses a Catalunya i constitueixen una prova de la curiosa persistència del gòtic en aquesta comarca.
La plaça de Sant Antoni
Placeta secular i endormiscada:
qui mena, al llarg dels anys, el teu destí?
apar que servis –per voler diví-
l'austera flaire d'una pau sagrada.
El teu recer, essència trasplantada
del claustre d'un convent benedictí,
rebutja l'avalot i el goig mesquí
que al llom del vedell d'or fa sa jornada.
els porxos, l'hospital, l'església vella
i els sants que té al portal vetllant per ella
són pedres de silenci i pietat...
I enfront del torb d'avui –que ofusca i lassa-
ofrena eternament la noble plaça
l'augusta quietud del seu passat.
Portes obertes
... Escolto el respirar de l'aire
i em dono al vent;
ja sense veu, com un de tants
seré cançó.
En el trepig de fulles seques,
sento que l'arbre diu:
somnien les arrels encara.
La vida és un senzill donar-se
com un poema escrit, anònim,
que vol la llum d'uns ulls
per ser llegit una i altra vegada.
Amic, si en el carrer no et dic adéu,
pensa que sóc un de tants,
un tu mateix, que ja només estimo.
Altres indrets de Tàrrega: