Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Fins al 1934 el consell municipal tenia com a seu l'antiga Casa de la Ciutat, ja desapareguda, a la Plaça de la Mare de Déu. L'edifici actual s'erigí entre els anys 1905 i 1950, incorporant-hi l'antiga Casa de l'Ensenyança, un institut catòlic i l'Església de la Sang. L'estructura original, d'estil neoclàssic, encara es pot apreciar a la part de darrere. Carles Carbonell va presentar un projecte de cos d'edifici annex, subordinat a una doble finalitat: dotar l'Ajuntament de lloc per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament, mitjançant un traçat monumental i arqueologista, la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel mateix emplaçament d'aquest organisme.
Per una banda, amb aquesta finalitat, va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i altres al·legories, anteposant el sumptuari al funcional. De l'altra, el traçat discontinu, efectista, del cos de l'edifici, es zonifica entre dos grans blocs que avancen sobre la façana, centrada per una elevada torre amb rellotge i carilló de campanes, i dues torres menors als dos extrems. Convergeix tot aquest conjunt en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolitzen les Arts i les Lletres, obra de Marià Benlliure, autor, també, dels carcanyols del buit central, dos mitjos relleus de marbre que simbolitzen l'Administració i la Justícia.
El 9 d'octubre, dia de la ciutat i, des del 1982, Diada del País Valencià, la senyera del rei en Jaume és baixada des del balcó a terra utilitzant una corda, per tal que es mantinga dreta. Fa un recorregut pel centre de València fins a l'Albareda i la plaça d'Alfons el Magnànim. Prenent com a referencia aquesta manifestació podem llegir, si pot ser davant de l'estándar un fragment del poema que li va dedicar Constatí Llombart i un fragment de Només socis, de Ferran Torrent que hi és ambientat.
La Senyera de València. Records històrics (fragment)
¡Ai, valenciana Senyera!
¡Qui t'ha vist i te veu!
Ans, Senyera, quan te treen
de la casa del Consell,
los jurats amb lo justícia
criminal i els ballesters,
sempre a l'honorable síndic,
a qui dur-te perteneix,
agenollat, l'imposàveu,
baix solemne jurament,
pedrer abans l'existència
que abandonar-te jamés.
Jurament que en ta defensa
amb sa sang, com a valent,
segellà de Villarrasa
lo magnífic cavaller.
Quan amotinat lo poble,
que bregava per sos drets,
rebasar-te a la noblea
lluitant cos a cos volgué;
puix tal honraels mereixies,
que en València, ara i adés,
ta possessió es disputaven
los magnats i los plebeus.
Emperò si ells tan glorioses
Contemplaven en tots plecs,
Pàgines que en nostra història
Brillaran eternament;
hui, ¿com te mirem nosaltres?
Com si fores un drap vell.
¡Ai, valenciana Senyera!
¡Qui t'ha vist i te veu!
No era una persona gaire puntual, però a la cita de la porta de l'Ajuntament es va presentar un quart d'hora abans de les deu. Hi transitava poca gent, i els pocs que s'encreuaven amb ell 1'observaven amb indiferència, per bé que Butxana els escrutava buscant alguna cara on descobrir una complicitat. Els pilars de l'Ajuntament de València són un lloc d'encontre habitual entre els nadius i els forans desembarcats a l'Estació del Nord, casualment al centre de la ciutat, que només han d'anar en línia recta per trobar el lloc convingut. Per no quedar-se alla parat, com un individu a qui li ha fallat la cita, va caminar fins la cantonada de l'edifici municipal a poc a poc, mirant d'indagar on hi havia els uns i els altres, però no hi veia cap cara coneguda. Va tornar davant la porta, s'hi va aturar un moment, va mirar el rellotge, es va adonar que cap policia vigilava el consistori. Es va estranyar que la institució pública més representativa de la ciutat no estiguera custodiada. Una pensada que a penes tingué temps de reflexionar: un cotxe aparcà al seu costat i l'únic ocupant li va indicar que hi pujara. Obrí la porta amb parsimònia i va seure. Coneixia de vista el conductor.
Altres indrets de València: