Casa de Manuel Millàs

ESCENA III. Sento: (¡Mireu-la, que rebonica! / D'un abraç la feia a trossos...

Autor: Manuel Millàs Casanoves
Obra: Sainets valencians , 2014
Pàgines: 62-65

ESCENA III

 

Clara i Sento per el foro

 

Sento (¡Mireu-la, que rebonica!

D'un abraç la feia a trossos,

me tremolen hasta els ossos,

no sé que tinc, tot me pica.)

Clara Volguera saber jo ara

que estarà fent Visantet.

Sento Està miran-te el pobret

i al vore't un mal li agarra.

Clara Sento!

Sento Clareta!

Clara ¿Tu ací?

¿Què és lo que tant matí et porta?

Sento He vist a ton pare en l'horta

i a vore't corrent binguí.

Clara ¿Con que hui és la demanà?

Sento Així pareix se prepare.

Prompte m'agüelo a ton pare

lo que desitgem dirà.

Parlem un rato, Clareta,

de l'amor que mos tenim.

Clara Ai, Sento, aixina de prim

tinc el cor i l'animeta

tan  solaments de pensar

que els que ahir eren xiquets,

hui en dia són ja uns cuquets...

Sento Que estan a punt de filar.

¿Te'n recordes quan jugant

t'omplies de fang la cara,

i p'a que jo te llavara

t'acostaves sumicant?

¿I quant pegant-se empuixons

anàvem corrent per l'horta,

i al llironer de la Torta

muntava jo per llirons?

¿Te'n recordes, salamera?

Clara ¡No me tinc que enrecordar!

I també quan a ballar

pujàvem dalt a la era

i com allí palla havia

que per l'aire se'n volava

si en los ulls se me ficava

jo sempre a tu recorria;

i obrint-me un poc l'ullet

me pegaves un bufit,

i me deies: "ja se n'ha eixit,

dona'm en pago un beset".

I al compàs que cap a fora

el palluset se n'eixia,

en el cor s'introduïa

la passió que ara em devora.

Però, Sento, així parlant

el temps corre que és un gust,

i si ve mon pare...

Sento Just,

mos pilla als dos festejant.

Clara Veste'n, Sento, és lo millor;

ja queda poc que patir.

Sento D'ací no me n'ha d'eixir

com no en faces tu un favor.

Clara Si eixe favor fer jo puc,

concedit, Sento, el tens ja.

Sento Si que el pots fer, que la mà

te bese este samaruc.

Clara Baix la següent condició

consentiré en lo que vols:

que em dones un bes tan sols

si no et pegue un mochicó.

Sento ¿Un a soletes, vida meua?

Clara ¿Un no més?

Sento Seré formal.

(Li dona un bes molt llarg)

Clara ¿Que no acabes, animal?

Sento Si es que és més llarg que una llegua.

Clara A vore si el trenques, pues

(Li pega un calbot)

Sento Clareta, m'has enganyat,

jo sols un bes t'he donat,

de llargàries no hem dit res.

Adiós... lletja...

Clara Adiós... bonico.

Digues, Sento, i quant vindrà

tu agüelo?

Sento No tardará,

que son ja les deu i pico.

Vaja, adiós, me'n vai corrent

a donar-li un pienso a l'haca.

Clara I jo a arreglar la barraca

p'a tindre al pare content.

(Se'n va Sento)