Convent de Sant Domènec

Autor: Gilabert de Pròixita i de Centelles
Obra: Obra lírica , 1982
Pàgines: 58-59

¡Ah noble senyora, de valor coronada

que us feu lloar per tota la gent del món!:

¿perquè us plau mostrar malvolença

envers mi que sóc de la vostra mainada?

Desesperat en la vostra esperança,

em feu acabar la vida amb gran tristor.

Vós i desig

m'oprimiu: l'un em combat i l'altre em lliga.

¡Ah, que poc serveix demanar pietat

al cor altiu, quan es desvia l'amor!

Autor: Llorenç Millo i Casas
Obra: Carrers i racons de València , 1980
Pàgines: 89-90

El convent, que havia estat fundat l'any següent de la Conquesta, és a dir, en 1239, estigué, al seu torn, profundament vinculat a la història de la ciutat: en el seu recinte se celebraren, més d'una vegada, les Corts del Regne; hi habitaren barons dels qui se sol dir en frase consagrada que destacaren «en ciència i virtut», sent els més famosos sant Vicent Ferrer i sant Lluís Bertran. Però tot quedà esborrat amb la desamortització de Mendizábal, ja que la comunitat fou dispersada i el convent acabà en caserna.

L'església principal desaparegué quan l'edifici passa d'eclesiàstic a laic, per bé que han subsistit la fatxada, el campanar i dues capelles annexes a la tal església. La façana és un gran pany on hi ha una portada d'estil dòric: al timpà figura un petri colom, ocellot de bon tamany, que simbolitza l'Esperit sant; un gran escut de l'orde de Predicadors, sant Domènec acompanyat d'un gos, i altres sants dominics. Diuen que aquesta portada va ser dissenyada personalment per Felip II; d'altres asseguren que el monarca va limitar-se a sufragar l'import. Al mur, per ser tan gran, hom ha col·locat nombroses làpides, una d'elles, de 1855, en llengua castellana, commemora el fet del quart centenari de la canonització del sant. Una altra, de 1955 i en valencià, commemora que, exactament el dia 28 de juny a les set quaranta hores, hi arribà el sant cap de sant Vicent amb el degut acompanyament cívico-religiós, per bé que cal advertir que, si bé a València es guarden moltes relíquies del sant, el seu cos es troba a Vannes de Bretanya. També hi ha un retaule de rajoletes que reprodueix un miracle seu: el de que digués 48 misses per encàrrec d'una senyora, per cert homònima seua (es deia Vicenta), formulat des del Purgatori, on es trobava molt incòmoda. I una altra làpida, més notable, amb la inscripció «A los héroes del bravo Ejército español»: s'hi ubicà amb motiu de la guerra del Marroc dels anys 1859 i 1860, quan el general O'Donnell conquistà la ciutat de Tetuan, motivant el nom de la plaça; és dada curiosa, i admirable, el que la làpida la pagaren de llur peculi «los profesores de primera enseñanza de Valencia y su província», i dic admirable perquè aquests probes funcionaris en aquella època no gaudien de molt lluents havers.