Drassanes del Grau

Autor: Vicent Blasco Ibáñez
Obra: Flor de maig , 1926
Pàgines: 193-194

La multitud que s'estava a la punta de l'escullera, veia la "Flor de Maig" saltant com un taüt sobre les ones, sense direcció, talment una joguina del horrible temporal.

Els trons retrunyien cada cop més lluny: amninava la pluja, però el vendaval seguia bufant amb fúria i les onades eren cada vegada més fortes.

Els homes de mar no veieren res de la lluita que ocorregué en la barca; el drama restà ignorat. Però distingiren com el Retor llançava per la popa un gros fardell que, flotant sobre les aigües revoltes, anava aproximant-se a l'escullera per esclafar-se irremeiablement contra les roques.

Poc després vibra el darrer crit d'angoixa. "Flor de Maig" fou agafada de costat per una onada enorme i rodolà uns instants amb la quilla en l'aire. A la fi desaparegué.

Les dones se senyaven, mentre d'altres voltaven la Dolors i la sinyà Tona perquè no es llancessin desesperades al mar.

Tothom va endevinar què cosa era l'objecte que flotava envers les roques. Era el noi; els mnriners el distingien dins del salvavides.

Anava a matar-se contra el rocam. La mare i l'àvia cridaven i demanaven auxili sense saber a qui. Nu hi hauria una bona ànima que salvés el xic?

Un minyonàs de bona voluntat, amb la cintura amarrada per un calabrot que aguantaven els seus companys, es llançà decidit a les roques baixes, als esculls submarins, on es sostingué entre les aigües bullentes a costa de força i destresa.

Diferents vegades topà el cos inanimat del noi amb les pedres sortints, arrabassant-lo de nou el mar entre crits d'horror; però, a la fi, el mariner pogué agafar-lo quan anava a topar altra vegada el seu feble cos amb la muralla gegant.

Pobre Pasqualet! Estès sobre la fangosa plataforma de l'escullera, la cara sangonosa, els membres amoratats, freds i plens d'esvorancs per les arestes de les roques, eixien del voluminós salvavides com les extremitats d'una tortuga.

Autor: Vicent Artur Moreno Giménez
Obra: Una altra història , 2010
Pàgina: 119

Les drassanes no donen a l'abast. Aquells edificis rectangulars, construïts amb voltes gòtiques en paral·lel, eren els grans tallers mecànics de l'època, les fàbriques d'uns vaixells que navegaven per la Mediterrània i n'eren els amos. Fins i tot els peixos havien de dur les quatre barres per poder solcar les aigües, diuen les cròniques. Era l'embrió dels codis de barres. Les drassanes de Barcelona, de València, eren uns dels edificis més importants en la societat urbana del nostre país. Avui, les drassanes de València haurien de recuperar l'espai i el valor que tenien ara fa 700 anys, quan produïen magnífíques naus que solcaven la Mediterrània i dominaven les rutes comercials i estratègiques. En 1406 tenim la documentació d'una gran gal·lera que es diu "Sant Tomàs". S'havia construït per a defensar la costa dels moros i dels infidels. Van tardar 65 dies per construir-la amb fusta tallada dels boscos de Silla i del barranc de Carraixet. Suposem que eren els antecedents de la destacada producció posterior de mobles de tota la zona.