Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els jardins de Parcent ocupen el solar on hi hagué el palau de Parcent, edifici enderrocat pels volts de 1960. La gran portalada que dona accés al recinte és l'antiga porta del palau amb l'afegit modern amb el nom dels jardins. El palau Parcent va ser construït a inicis de la segona meitat del segle XVIII per la família Cernesio (d'origen italià), hereus de la casa comtal de Parcent. S'hi va allotjar el 1812 José Bonaparte; el 1897 va ser la seu de la societat Coral El Micalet fins al 1954 quan es va traslladar al nou local del carrer Guillem de Castro. Era l'edifici més gran de la ciutat després de la catedral i, per tant, al llarg dels anys va acollir tot tipus d'institucions, des de Lo Rat Penat fins a fàbriques de ventalls, de sedes o el seu darrer llogater l'ONCE. En els espais dels actuals jardins podem llegir un fragment de Noruega, de Rafa Lahuerta.
El curs 84-85 va ser el meu darrer en els Escolapis del carrer Carnissers, on vaig fer l'EGB. Els primers dies de classe em creuava amb Charly i els seus nous camarades en els jardins de Parcent. Protegit per la marabunta col·legial accelerava el pas per a posar-me fora de perill. Era una sensació anòmala, no sabia si Charly em considerava amic o enemic. La indiferència que mostrava era feridora, però també balsàmica. Només en una ocasió va moure el cap a manera de salutació. Aquell migdia, núvol i sobtadament tardorenc, la commoció sacsejava les converses per la mort a Pozoblanco del torero Paquirri. Després vaig deixar de vore'l. I el mateix va passar amb els cosins. Lolo el Manchao i el Turco s'evaporaren. La rutina escolar els obligà a travessar el riu. Els seus avis, potser temorosos de l'influx malèfic del barri, els matricularen en una acadèmia que hi havia pel carrer Sagunt. Canviaren de vora, però no de pell.
Setembre agonitzava i en el parc deshidratat de Parcent Charly i el seu nou ramat ocupaven el buit d'un palau maleït, el que acollí a José Bonaparte en agost de 1812. Sobre l'abandó d'eixe casalot sorgiren entitats culturals, garatges, la primera seu de l'ONCE a la ciutat. Enfront dels jardins hi havia una fàbrica de gel. La memòria de la fàbrica de gel em suggestionava: al·ludia a un món que es fonia. Ara només romania una porta de pedra i un parterre esguitat de xeringues, bosses de pegament i restes de paper de plata. Des d'eixe cementeri de mosquits, Charly planejava les seues malifetes: atracaments amb navaixa als pijos de l'Eixample, xicotets furts en les botigues de Nuevo Centro i algun que altre tiró.
Altres indrets de València: