Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest monument es troba en la cruïlla de la Gran Via del Marquès del Túria amb els carrers Pizarro i Taquígraf Martí. Fou inaugurat el 4 d'agost de 1913, arran d'un homenatge multitudinari que la ciutat dedicà a Teodor Llorente. El projecte el signaren l'arquitecte Joaquin Dicenta i les escultures són obra de Vicent Borràs. El conjunt pot ser contemplat per tots quatre costats. Hi destaquen motius de l'obra llorentina (dolçainers, tamboriners...); la figura de Faust fent referència a la seva obra com a traductor, una nena amb un gerro de mel, darrer regal ofert al poeta; un nu femení simbolitzant la Poesia... Culmina el conjunt l'estàtua del poeta sent coronat amb branques de llorer. Situats davant el monument podem llegir un poema del poeta en què es plany del pas del temps i els seus efectes, un fragment de "Les glòries de València" i el poema que de germanor que envià als participants del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona el 1906. Així com també dels poemes d'homenatge que li dedicaren Miquel Costa i Llobera , Joan Alcover i Vicent Andrés Estellés.
Autor:
Teodor Llorente i Olivares
Obra: Obra valenciana completa , 2013
Pàgines: 386-388
Obra: Obra valenciana completa , 2013
Pàgines: 386-388
Les glòries de València (fragment)
— «Com la gentil sirena, que a la vora
de la mar, que l'aclama per senyora,
entre perles i flors s'ha recolzat,
dorm València en la platja llevantina,
i son front hermosíssim il·lumina
lo raig primer del sol enamorat.
»La guarden dos gegants: Penyagolosa
que, amb corona de boira tenebrosa,
ciny lo tossal rugós, cobert de neu;
i el gran Montgó, la resplendent muntanya
que en lo llumínic èter lo cap banya
i en l'ona clara de la mar los peus.
»Dos rius, amants de sa agraïda terra,
bolquen en ella en la llunyana serra,
entre alegres pinars, les urnes d'or:
lo Xúquer brau, que amb amorosa fúria
s'esparrama en sos camps, i el noble Túria
que, a ses plantes rendit, dessangrat mor.
»¡València meua! ¡Ramellet d'Espanya!
Sols ta grandesa a ta hermosura guanya:
¿qui contarà tes glòries punt per punt?
Quan l'alba apunta de la pàtria història,
ja espanta al món, com la millor victòria,
la flamarada immensa de Sagunt.
»Per tu, lo glavi venjador trencaren
los guerrers lusitànics, i penjaren
l'escut en ton verger enyoradís;
i l'alarb, oblidant en tes riberes
los oasis d'acàcies i palmeres,
trobà en tu son fantàstic paradís.
»Veent-te en sos braços afligida i bella,
lo Cid Campeador, sol de Castella,
vingué a lliurar-te de l'injust afront.
Tu fores sa gloriosa desposada:
nostre Jaume, lliurant-te altra vegada,
la corona real cenyí a ton front.
»Posà en tos muscles, pórpora del poble,
la gramalla civil: en ta mà noble
la Senyera triomfal del Rat-Penat;
en ton gran cor la imatge de Maria,
i en tos bons furs un manament que dia:
"Virtut i llei, justícia i llibertat".
Autor:
Teodor Llorente i Olivares
Obra: Obra valenciana completa , 2013
Pàgina: 544
Obra: Obra valenciana completa , 2013
Pàgina: 544
Al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Germans de la gloriosa Catalunya,
els de l'illa daurada i Rosselló,
els d'Alguer, que separa el mar i allunya,
però l'oblit de vostre origen, no;
per a record d'aquest venturós dia,
—per la partida solament amarg—
València una abraçada vos envia,
arborant com penó de germania
la llengua d'Ausiàs March.
Autor:
Miquel Costa i Llobera
Obra: Poesia completa , 2004
Pàgines: 583-584
Obra: Poesia completa , 2004
Pàgines: 583-584
Homenatge de Mallorca a la poesia valenciana en la persona de Teodor Llorente (fragment)
Doncs a vós, oh mestre, noble trobador,
el tribut d'honor
que rendeix la nostra Musa mallorquina
a la vostra clara Musa valentina
qui vol coronar-vos de tot esplendor!
Vós ja posseíeu sos tresors de fada:
tot el cromatisme de floratge i llum,
filtres de mils sabes, ones de perfum,
gust de tota fruita la més delicada,
riure de les aigües entre tarongers,
pompa de rosers
qui formen bardissa destriant els horts,
a on cova idil·lis la barraca honrada,
monuments dels avis, palmes i records
d'on sorgeix València reina coronada;
bàlsam evangèlic, amor patri sant...,
tot lo que és la vida, tot lo que és encant,
tot lo que és la glòria d'aqueixa encontrada!
Tot això conté
l'obra que haveu feta;
i la llevantina reina en vós ja té
sa mental imatge, son verb, son poeta.
Autor:
Joan Alcover i Maspons
Obra: Obres completes , 1967
Pàgines: 120-121
Obra: Obres completes , 1967
Pàgines: 120-121
A Teodor Llorente a bordo del «Miramar»
(Primera Versió)
La mar llatina us dóna sa llum i sa harmonia ;
com brot de llor metàl·lic ressona el vostre nom;
donau la vida al culte de l'alta poesia,
i d'ella sou, tothora, creuat i gentilhom.
En vostre cant fulguren les barres d'or i grana ;
com papalló fantàstic d'un regne gloriós,
duu el signe de l'heroica senyera valenciana ;
vós encarnau la pàtria i l'abracem en vós.
De la ribera nostra fa ruta a l'altra banda
un gran vaixell que vibra de lires i de cors;
mon poble sap que Espanya us tix una garlanda,
i a l'immortal corona hi vol unir ses flors.
Mallorca, oberts els braços, us vol tenir per hoste
i envia sos poetes al vostre port nadiu,
i els dóna la consigna de que, esperant resposta,
clamin a cor: veniu!
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Mural del País Valencià III , 1996
Pàgina: 46
Obra: Mural del País Valencià III , 1996
Pàgina: 46
Teodor Llorente
Vora el barranc dels Algadins creixia
el dia més, i més de pressa encara.
L'aire movia les palmeres. L'aire
t'ha pres la veu i t'ha pres la paraula
i alegre empeny la voluntat d'un poble.
Per aquells mots que ens vas deixar a taula,
el poble creix, es multiplica, sap
el seu camí, la seua identitat.
Deixe ací el nom, el ram breu d'homenatge,
i pels carrers festius del dia canta.
Altres indrets de València:
Indrets