Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça es troba en el creuament de la Gran Via del Marquès del Túria amb els carrers Pizarro i Taquígraf Martí. Al bell mig d'ençà el 4 d'agost de 1913 en què fou inaugurat, hi ha el monument que la ciutat de València dedicà a Teodor Llorente (València, 1836- 1911). El projecte el signaren l'arquitecte Joaquin Dicenta i les escultures són obra de Vicent Borràs. El conjunt pot ser contemplat per tots quatre costats. Hi destaquen motius de l'obra llorentina (dolçainers, tamboriners...); la figura de Faust fent referència a la seva obra com a traductor, una nena amb un gerro de mel, darrer regal ofert al poeta; un nu femení simbolitzant la Poesia... Culmina el conjunt l'estàtua del poeta sent coronat amb branques de llorer. Situats davant el monument podem llegir un poema del poeta en què es plany del pas del temps i els seus efectes, un fragment de "Les glòries de València" i el poema que de germanor que envià als participants del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona el 1906. Així com una carta que Jacint Verdaguer li envià de retorn en una de les seves estades a València i els poemes d'homenatge que li dedicaren Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Vicent Andrés Estellés.
He vist brotar...
He vist brotar dels arbres les fulles una a una;
he vist el capoll tendre quan esclatar ja vol;
he vist el cel sens núvols; he vist eixir la lluna,
he vist eixir el sol.
Dolç és amar so els arbres de tots los dolors lliure:
lo món es pinta en l'ànima, com en la mar lo cel.
Després he vist els àngels mirar-me, ¡ai! i somriure
amb sos llavis de mel.
I ja no veig com broten les fulles una a una;
ni veig el capoll tendre quan esclatar ja vol.
Què importa, si no els mire, que ixca en lo cel la lluna,
que ixca en lo cel el sol...
Altres indrets de València: