Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Carles Salvador, el 1911, començà a treballar de mestre i, després d'exercir provisionalment a Almàssera, Aielo de Malferit i a la Pobla de Benifassà, a mitjan de 1916 ocupà definitivament una plaça a Benassal. Hi residí prop de 18 anys, fins al 1934, en què tornà a València, a Benimaclet, on continuà exercint la docència fins a la seva mort el 1955. Fou enterrat en el nínxol 1.108, en el sector Eixample, del cementiri parroquial d'aquesta localitat. En ser-hi al davant podem servir-nos coma lectura d'un poema seu que invita a l'esperança i un altre de Vicent Andrés Estellés en què recrea hipotètiques vivències del poeta en el seu sojorn a Benimaclet.
Autor:
Carles Salvador i Gimeno
Obra: Antologia poètica , 1994
Pàgina: 226
Obra: Antologia poètica , 1994
Pàgina: 226
Aire de ventall
Tusta el pit, oh mon ventall,
tot cridant la primavera.
Desperta el cor: escampall
de mots vius d'amor primera.
L'aire és fresc: talment l'oreig
que porta cançons marines
-vela hissada- i les gavines
que exornaran el festeig.
¡Cor despert! ¡Ventall d'estiu!
S'estova l'Amor, etern...
Per si mai vingués l'hivern
venta, ventall, el caliu.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Les homilies d'Organyà (Obra completa 6) , 1981
Pàgina: 186
Obra: Les homilies d'Organyà (Obra completa 6) , 1981
Pàgina: 186
Des de Benimaclet —pren nota: els rierols,
les canyes, les moreres, els campanars, els camps,
les senderes, els xops, l'aire fi de la mar,
els xiprers, els ramats i les vies del tren—,
des de Benimaclet, on està soterrat
Carles Salvador, hom retorna a la ciutat.
Ho fa negligentment, tirant mesquines pedres
a una sèquia, o bé arrancant d'algun marge
un jonc, un jonc verdíssim, d'arestes increïbles;
hom porta, entre les dents, un bri o el primer vers d'una
vaga elegia que, és clar, mai no escriurà.
Veu les alegres fulles innombrables dels àlbers,
veu dos que fan l'amor aliens al crepuscle
que té una dignitat possiblement paterna;
veu alqueries blanques i més camps, enllà un poble. He
recordat En Carles Salvador i certs versos seus, terriblement
seus, i l'he pensat, l'he vist.
I després de rentar-me les mans he preguntat
a la muller què ha fet avui per a sopar.
I la dona ha torrat un pimentó i l'enrama
d'oli, tallat en tires, i dóna gust sucar-hi.
Altres indrets de València:
Indrets