Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de l'Assumpció de Maria constitueix l'exemplar més notable de l'arquitectura religiosa de l'Aran. Obra del segle XII, amb planta basilical de tres naus separades per arcs formers sostinguts per forts pilars. Té dues portalades romàniques: la del mur de tramuntana, que dóna a la plaça, amb tres arcuacions llises de mig punt, i la del mur de migdia, amb una estructura més senzilla, segurament del segle XIII. El campanar, considerat el més bell de l'Aran, és una torre de quatre pisos, amb obertures de mig punt. Als voltants de Bossost hi ha tot de capelles que podem resseguir amb l'ajuda d'un text de Joan Obiols que pot ser llegir davant una de les portalades de l'església parroquial.
«Era Vila», pròpiament dita, és una altra cosa. És el Bossòst silenciós, discret, que amanseix el temps; és el Bossòst que ha viscut protegit per les set «capèles», que van néixer per aturar-li l'entrada del mal: la «capèles» de Sant Serat, que escoltaria la música «dera hònt deth Cap dera Vila» —l'antic i actual rentador públic—, si el silenci substituís el brogit «dera Vila» sencera; la de Sant Joan Crisòstom, que plora agenollada als peus de les nafres de les runes del castell de Casteràs. A l'entrada de Bossòst, venint de Mijaran, planta impassible «era capèla dera Pietat», i a la sortida, pel camí de Les, alça el cap, al cap del roc, «era capèla de Sant Roc», patró «dera Vila». A l'altra banda «deth Garona», al davant de la zona esportiva, del cinema i del cementiri, Sant Fabian gaudeix, entre altres privilegis, de tenir per veïna, entre les tombes de neu del cementiri, la del poeta i home de lletres Jusèp Condò Sambeat, una figura cabdal de la cultura aranesa; i abans d'anar a trobar la sisena «capèla», la de Sant Antòni, al «pòrt deth Portilhon», coronat per les pintades a la ratlla fronterera dels qui reivindiquen la unitat de les terres occitanes, ens queda la reina, «era gléisa parroquiau dera Assumpcion» —o «dera Purificacion», segons algunes veus—, del segle XII, amb «eth portau» i «eth campanau», dues perles del millor romànic aranès.
Altres indrets de Bossòst: