Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Es té notícia d'assentaments humans a l'espai que ara ocupa el parc almenys des d'època ibera, així com diversos signes de romanització. A l'Edat Mitjana, s'hi construí un castell, original del segle XII, que després es convertí en cartoixa en els segles XIV-XV. Durant segles, també ha fet les funcions d'horta fins que, amb l'arribada de la democràcia, s'ha acabat convertint en el parc central de la ciutat, lloc de reunió dels habitants de Terrassa i seu de diversos actes culturals i artístics. Es proposa de realitzar, en algun lloc d'aquest indret, per exemple davant l'homenatge a Malevitx o a prop de la cartoixa, diversos fragments del poema Ruinas...! de Pere Antoni Ventalló (Terrassa, 1847 - Madrid, 1910), i el poema d'Agustí Bartra (Barcelona, 1908-Terrassa 1982) escrit mentre el 1982 estava convalescent a l'Hospital de Sant Llàtzer.
El gall de Vallparadís
Ningú no sap per què canta,
en la fonda mitjanit,
què pregunta o què contesta
el gall de Vallparadís.
Però canta, canta, canta,
fora d'ell i dins de mi,
un conjur d'hora vençuda,
el gall de Vallparadís.
El llebrer de l'alegria
ha perdut sol i pedrís.
¿Canta el dia o canta l'ombra
el gall de Vallparadís?
Vola, cant del gall, oh vola
fins als llavis de la brisa
on es desperta l'aurora,
gall meu de Vallparadís!
Ruines...! (fragments)
Aquí l'Egara fou; la gran Egara!
De ses grandeses que lo món ompliren,
Ai, ja no en queden ni les cendres ara!
Cent i cent voltes, de la terra eixiren
Errants fantasmes de la fosca bruna,
I aquí, al peu del torrent, se reuniren
Per admirar dels segles la fortuna...
Focs folls que en un instant lo vent desfeia,
Al primer raig de la indiscreta lluna![...]
Aquí on Vallparadís vui serpenteja,
Entre albes i canyars, flors i verdura,
Que el vent amb flaire dels romers oreja,
Com del passat fantàstica figura,
De l'abisme evocada; ombra severa,
Que la lluna dibuixa en la planura,
S'aixeca d'un castell la calavera...
Avui sa impotència i abandono plora,
I el darrer tomb de l'univers espera!
Les ortigues i l'eura trepadora,
Dels ennegrits merlets s'ensenyoriren;
Del lloc de la senyera vencedora! [...]
Mes quan lo primer raig de la serena
L'espessa glassa de les bromes talla,
I en llunyadà horitzon ses llums destrena;
Ni vestigi se veu de la batalla...
La cadernera ses cançons refila,
I el vent que baixa de les serres calla!
Brota llavors de la industriosa vila,
En immers espiral, negra fumera,
Que al cel, formant-ne pavellons, s'enfila;
Del llamp també el vapor en la carrera,
Serres forada, los espais traspassa,
Xiulant, deixant-ne borrallons enrere!
És lo progrés que amb la ciutat l'enllaça!
Llavors entre les gales matutines,
Al so de les campanes de Terrassa,
Cantars murmura el vent en les ruïnes!
Altres indrets de Terrassa: