Llibreria Catalònia (Barcelona), 1999
En sortir-ne [de la universitat], hi anàvem quasi sempre en petits grups. Jo hi acudia gairebé cada setmana, un dels primers dies, perquè el diumenge el pare em lliurava la setmanada, que anava creixent d'un duro cada curs acadèmic. De la setmanada havia de sortir almenys un llibre, una tarda de teatre o de cinema, i algun eventual taxi els dies de pluja, sobretot els períodes en què no estava massa bé d'una osteomielitis infantívola.
A la Catalònia acudíem a firar-nos, particularment de llibres catalans, aquells anys de la primera dictadura, tan fecunds per a la cultura catalana.
Allà podíem veure i tocar sobretot els llibres d'història, de literatura i de cultura catalana que anaven apareixent, i comprar-ne algun o alguns, segons llur preu i segons les altres despeses que podíem calcular per a tota la setmana.
En sortir de la Universitat, generalment al migdia, recorríem tot el carrer de Pelai, des d'allà sovint llançava un esguard a la galeria del número 2 de la plaça de Catalunya, on havia nascut l'any de la Setmana Tràgica, i ens deturàvem poc abans d'arribar al portal de l'Àngel, on hi havia la Catalònia.
Tenia planta baixa i galeries. Aquestes, reservades, però, als empleats i empleades de la casa. A baix es trobaven els llibres. Els més nous, damunt les taules; els altres, als corresponents prestatges.
Generalment començàvem per les diferents sèries de l'Editorial Barcino, que tot d'una vam saber que era la de Josep M. de Casacuberta. Les seves edicions ens permetien de completar el que no s'ensenyava, llavors, a la Universitat: «Els Nostres Clàssics» i tot de monografies històriques i literàries. Les novetats castellanes també hi arribaven, i podíem sortir-ne ben firats en l'una i l'altra cultura.