Quaderns Crema - 1980 - Barcelona
Campelles
Si, ulls clucs, em menava cap pigall
prades amunt, pel viarany ardent,
coneixeria el bosc per l'esparpall
de veus insomnes que hi modula el vent.
Si em llevava la bena, furient
i m'abocava a frec de l'estimball,
coneixeria el riu, comes avall,
per la boira que hi dansa lentament.
Si se m'enduia cap bruixot, en vol
rabent de falciot o d'esparver
pels balços dels espais enlluernats,
també el coneixeria pel pujol
i l'argila adormida del cloquer,
oh poble d'horitzons esbatanats!
Freser
Quin doll,
Freser,
quin broll
fresser!
Ripoll,
¿potser
té un foll
teler?
El riu,
ombriu,
brogent,
fa acuit
al bruit
del vent.
Diàleg
Diu Puigmal
a Sant Amanç:
"Si tu fas vent,
jo faré llamps".
"Jo duré el fred",
fa el Balandrau,
"a cops de neu,
que serà glaç".
El Taga llança
un altre cant:
"Avui és festa,
no s'hi val!
Jo crido el sol
que vola alt,
la primavera
l'ha enfilat,
obre les flors
de dalt estant,
conjura els verds
damunt dels prats
i balla amb mils
de diamants
pel cel perdut
en tants miralls
en les clotades
dels fondals
on s'enlluernen
els senglars".