Acció - 1912 - Vilafranca del Penedès
Al Mestre
En la Rambla polsosa, assoleiada,
en marbre blanc eternament viuràs.
De nit la lluna et besarà amorosa,
de dia el sol de foc te vestirà.
Les flors, als peus, fent-te una humil catifa
llurs olors en les tiges alçaran,
i el poble, fet més gran amb l'homenatge,
viurà a ne la teva ombra paternal.
Sentiràs de la vida catalana
aquell tràfec feiner que et fou tan grat,
i a trenc d'alba i a l'hora de la posta
t'arribarà la veu dels campanars.
A fora, la gran plana verdejanta
les alegres collites donarà,
i a dintre de les llars amorosides
creixeran forts i dolços els infants.
La teva vida sàvia i mesurada
com alt exemple sempre es contarà.
¡La vella pica que et va dar el baptisme
pogués, com en un forn, servar el llevat!
¡Oh, Mestre de virtuts i saviesa
que, vora Déu, vius en l'eternitat!
quan la Rambla polsosa, assoleidada,
miris amb els teus ulls de dolç mirar,
eixampla el cor i la mirada augusta
a tot el nostre poble català,
i prega a Déu, per amor teu, que ens faci
forts per la fe; pel nostre seny triomfants.