Autor: Anselm Turmeda
Indret: Convent de Sant Francesc (Montblanc)

Diners del fals fan veritat,
i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'home boig,
com més en tingui.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.

Diners fan bregues i remors,
i vituperis i honors,
i fan cantar predicadors:
Beneïts aquells.

Diners alegren els infants
i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.

Diners als prims fan tornar plens
i tornen legítims els bords.
Si diràs "té" a homes sords,
aviat es giren.

Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.

Diners fan ara al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "sí".
Vegeu miracle!

Diners, doncs, vulguis aplegar.
Si els pots haver no els deixis 'nar;
si molts n'hauràs podràs tornar
papa de Roma.

Si vols haver bé i no dany
per advocat té sant Joan1.
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.

Autor: Jaume Bofill i Ferro
Indret: Ca l'Herbolari (Viladrau)

A una font

Sota de la verdor sonora del brancatge,
i entre l'herba divina i el reposat ambient,
llisca i tremola el teu melodiós argent
i una pomera et dóna son perfumat ombratge.

Per tal que mantes voltes has reflectit la imatge;
de ma senyora, vull cantar d'un alt accent
que ets més que la llatina Blanchisia transparent
i que és més que Arethusa suau aquest paratge.

I quan la Primavera, de les Gràcies germana,
amb el seu dolç alè rejoveneix el món
i la neu en les cimes i dintre el cor se fon;

quan tornin els aimants per les selves florides,
puguin dir, senyalant tes aigües ennoblides:
—L'Amor féu immortal el nom d'eixa fontana!

Autor: Francesc Casas i Amigó
Indret: El Born (Sant Pere, Santa Caterina i Ribera) (Barcelona)

L'onze de setembre de 1714  (Fragment)

 

Així que punteja l'auba,

quin terratrèmol més gran!

Les canonades retrunyen

com los udols del mestral,

i els veïns de Barcelona

veuen lo fum negrejar

des del convent de Sant Pere

fins al portal de Llevant.

La mala nova que corre

pels carrers de la ciutat,

que els enemics per sorpresa

han presos tres baluards,

a tots los que els defenien

sens compassió degollant,

que el barri de la Ribera

comença a ser saquejat,

i al Portal Nou fa paüra

l'estesa de morts que hi ha.

La mala nova és guspira,

del seu foc l'incendi naix.

Quin perill tenim a sobre!

¡Campaners, al campanar,

a sometent l'Honorata

fins que foguegi el batall,

tothom a la Coronela,

i els consellers al davant!

¡Valga'ns, avui, Santa Eulària,

patrona de la ciutat!

Si del cel no ens ve l'ajuda,

només que morir ens cal.