Edicions 62 (Barcelona), 1979
Final!
—Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre dos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tira espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència! —
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
Homenatge a Joan Salvat-Papasseit a la nostra vora
Com que era teva la llum, la fogata
Es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.
Ens hem de batre sota una aigua ingrata,
La nostra força és pobra aquí al voltant
—Aquell peix al terrat era de plata—;
Però hem de ser valents, l'empresa és gran.
La pàtria, esguerrada, duu careta.
Que mai no sàpigues el que ha passat;
Al cel d'abans no hi ha columna dreta.
I si esborrem molts noms que hem heretat,
El teu és ple de ramells blancs, poeta
De la claror: no t'oblidem, Salvat!
SALTAMARTÍ
A Lluís Solà
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
ALS ESTUDIANTS, INTEL·LECTUALS
I ARTISTES ASSETJATS PER LA
POLICIA EL 9 DE MARÇ DE 1966
III
LA POLICIA ASSALTA EL CONVENT
Si els frares abandonen el vaixell
—tot perquè Roma juga una altra carta—;
si els campanars han fet un capgirell
i la guineu, del llop, ja se n'aparta,
on ficarà les banyes el prelat
donat al joc del militar innoble?
L'eixam de llops viola el Concordat
i continua apedregant el poble.
Se'n va cap on l'estiren els enganys.
Cau a trossos la lletra de la llista,
la carta blanca de vint-i-set anys
de canyes llargues i de nit franquista.
Qui no el recorda allà l'any trenta-sis
matant amb els feixistes del país?
ALS ESTUDIANTS, INTEL·LECTUALS
I ARTISTES ASSETJATS PER LA
POLICIA EL 9 DE MARÇ DE 1966
II
MANIFESTACIÓ DAVANT EL CONVENT DELS
ASSETJATS
On és el bosc estès al bat del sol
que tomba l'aigua? La flor de la sageta
i el pensament plegat a tot consol
a quin pou són?, pregunta la Pepeta.
Ningú en dies de vent no emprèn el vol
ni les lletres indiquen cap profeta;
sota la taula passa un corriol
i dins el sarrió no hi ha targeta.
Pedres i palles formen un tancat
—barraca de la nit, cova del dia.
Tapa el corrent el bou de més edat.
Però el riu baixa gros i la quantia
de la factura del bosc ha abrivat
la bruixeria de la policia.
ALS ESTUDIANTS, INTEL·LECTUALS
I ARTISTES ASSETJATS PER LA
POLICIA EL 9 DE MARÇ DE 1966
IV
MULTES A ASSISTENTS A L'ASSEMBLEA
D'ESTUDIANTS LLIURES AL CONVENT DELS
CAPUTXINS
Agustín García Calvo, 200.000 pesetas
Carlos Barral Agesta, 200.000 pesetas
Antonio Tapies Puig, 200.000 pesetas
Antonio Moragas Gallisá, 200.000 pesetas
Jorge Rubio Balaguer, 200.000 pesetas
José M.a Martorell Codina, 200.000 pesetas
Juan Oliver Sallarés, 150.000 pesetas
Oriol Bohigas Guardiola, 100.000 pesetas Etcètera
El dret de cuixa.
Elegia
Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;
cap joc de queixes no té res a fer;
però el teu pensament, gall guerriller,
recosirà la llum en el nou dia.
M'empeny el seny, i aquesta ofrena té
afany de lluita que el fullam canvia;
el teu exemple, vora d'alegria,
darà salut a qui no perd carrer.
La Llibertat, columna de la fruita,
fa clara la diada de la lluita,
que a poc a poc va esdevenint filó.
Rellotge sempre de la gent que lluita,
obres la gàbia a muntanyes. No
has caigut pas! Puig Antich, Salvador!