Editorial Moll (Palma), 1990
Autoretrat
Sóc baix, sense cridar l'atenció,
grisenc, emperò abans mig rossejava,
tinc un piquet d'orgull per l'avior,
com una mena secular de bava
emperò em resta com un foc colgat
-molta brasa i flamada atapeïda
fins que esclata en trobar l'incert forat-.
Dins meu -només jo ho sent- l'anhel em crida;
malgrat tot, com un riu emparedat,
sense estralls va avançant la meva vida.
Goigs a Misser Llorenç Moyà Gilabert de la Portella
Tant si et va com si no et va
set almuds té la barcella,
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.
El jorn deis Reis d'Orient
—que el mil nou-cents setze obria—
et donà llum i talent
acomplida germania,
facilitat de plorar
i un cor que estella no estella,
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.
Vares néixer a un vell casal
amb pintures pompeianes,
tot enrevoltat com cal
de raïms, nous i magranes,
amb estables, cup i altar
dins la barroca capella
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.
Per tu fou goig i salut
iniciar els primers passos
entre banquets de vellut
i penjarolls de domassos,
fill d'un pare castellà
i una mare rossa i bella,
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.
Quan eres simple minyó
dins la paternal bardissa
feres estada a Maó,
a l'alta Àvila i a Eivissa,
amb salut si fa no fa,
amb desmai i mig centella,
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.
A Ciutat vàreu fer niu
ais deu anys, quan no hi ha espines,
per tornar-vos cada estiu
a la teva alta Robines,
amb el clan familiar
i una il·lusió novella,
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella. [...]
Mil poemes has escrit
narracions i teatre,
com qui amb murta i boix florit
fa una trunyella de llatre,
mentre l'amor pasta el pa
i un nou dia s'esbadella,
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.
Que no et sigui l'any darrer
el de mil nou-cents vuitanta
si a Déu plau i si te convé
ara que una Nova Planta
l'antiga Pàtria ens durà
amb rosada de poncella,
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.
Ja he vessat tot el que hi ha
dins la teva candella,
oh, misser Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.
Oració
Si estimes, Llorenç Moya
el català follament,
no et retis ni un sol moment
al sempre intrús castellà.
Pensa que Déu et donà
un Verb i una Nació
que cap llei ni cap senyor
pels dallons no es pot passar.
Tu ets mallorquí-català
per sang i convicció.
Binissalem
Sobre coixí blan de pols
corona de pedra viva
per a coronar l'orgull
monolític de la Vila.
La Vila s'ungeix de sol
i, vestal d'un novell rite,
s'entreny l'abundor dels flancs
amb el cinyell de les vinyes.
Gentileses de pedreny
per les columnes s'enfilen
i esclaten clavells barrocs
al capciró de les tiges.
Murs de gòtiques arrels
brosten clàssiques estries
i en llurs frisos, palpitants
de matrones i de cignes,
l'àguila de Bonapart
instaura la rebel·lia...
Orgull dels senyors de sang,
madones que amb llur percinta
porten l'or pàl·lid de cent
gernacions. Galanies
de canonges i rectors
amb mans nevades de bisbe,
i preveres d'ulls roents
i de nissaga patrícia
que per santa humilitat
refusen fulgors de mitra.
Orgull de pedra i d'estirp,
dolor de vila nutrícia
enclosa entre un món novell
i un record de joia antiga.