Edicions Proa (Barcelona), 2005
Passant per davant del Terramar
Sitges, els anys seixanta: el vell hotel luxós on vaig escriure el llibre Mar d'hivern.
Trenta anys després, quan faltava molt poc
perquè ella morís, vam ser-hi junts:
ja estava despintat, amb les baranes
fetes malbé pel mar, i la moqueta
gastada als llocs de pas.
Però la vidriera es mantenia
en les cambres, encara sumptuoses,
separant el saló del dormitori,
feta amb grans vidres dobles i glaçats,
i, apressades entre ells, espigues, flors.
En la meva memòria romanen
així aquells dies que vam viure junts.
Potser tornis amb ella al Terramar,
diu aquest mirall blau de l'horitzó.
Els vells no busquem pas la veritat.
Tota certesa no és res més
que una ferida inútil.
Paisatge de la Conca Solivella, Blancafort
Són dos pobles colgats entre les vinyes.
Entre ells no es veuen: són els cementiris
que, dalt dels seus turons, es miren des de lluny.
El teu dolor i el meu s'oculten
com ho fan aquests pobles.
I la filla que no veurem mai més
és la qui ens mira des dels nostres ulls.
Costa entendre la vida, no la mort.
En la mort no s'amaga cap enigma.
Cala Sant Vicenç
Sento la teva veu i les onades,
i veig les teves llàgrimes, els dits
crispats que s'enfonsaven en la sorra.
No sé de què parlàvem. Ens mentíem.
I, malgrat tot,aquell matí tenia
algun sentit de passió trencada.
Continuo buscant-la en els teus ulls
vora aquell mateix mar que davant nostre
llueix amb les ruïnes dels seus blaus.