Cançons republicanes

Poemes d'identitat i vida, guerra i presó

Hora Nova - 2006 - Palma

Autor: Pere Capellà i Roca
Indret: Cementiri. Mur de la Memòria (Palma)

Així arriben els vençuts

 

A l'amic Sanchis Guarner

 

Els ulls baixos i els ànims abatuts,

sense armes al costat. Les ho prengueren

els vencedors, quan presoners els feren.

Així arriben: espellifats i bruts.

 

No els esperen els braços benvolguts

de les seves promeses, ni els esperen

les trompetes vibrants. Tot ho perderen

menys la vida: la carga dels vençuts.

 

No porten sobre el pit creu ni medalla

que canti el seu valor en la batalla.

Però sota la roba, entre la ronya,

 

com un gemec ocult del seu coratge,

hi porten, resistint a la vergonya,

una ferida oberta qui los ratja.

Autor: Pere Capellà i Roca
Indret: El molí d'en Xina (Algaida)

Que era d'alegre el molí!

 

Sortint del poble, al costat

del camí, hi ha un pujol

amb un molí mutilat,

un molí que ja no mol.

 

Gegant que resta impotent

amb tots els poders perduts,

que encara ofereix al vent

sos quatre membres romputs.

 

—Que era d'alegre el molí...!

Me diu la meva padrina

que ella hi duia blat xeixí

perquè l'hi fessin farina.

 

Conta que quan arribava

el capdavanter dels vents,

el molí se despertava

fent cruixits i estiraments.

 

I a l'embat fresc i suau,

joguiner entre les branques,

obria sota el cel blau

les seves antenes blanques.

 

I allà, al caire del migdia,

quan l'ocell no aixeca el vol,

aquell molí pareixia

la porgadora del sol.

 

En aquell temps la padrina

diu que encara era fadrina

i el moliner era fadrí,

i ella hi duia blat xeixí

perquè l'hi fessin farina...

Que era d'alegre el molí!

Autor: Pere Capellà i Roca
Indret: Plaça de l'Església (Algaida)

Terra meva

 

Terra meva, terra meva

on m'esperen els meus vells!

Evocar-te és sempre

omplir la meva ànima

dels records més bells.

 

La meva infantesa...!

bressol de la mare;

aquell campanar

de la veu tan clara,

voltat d'oronelles;

el camp verd —tan verd!—

tremolar d'esquelles,

que és com la rialla

de les bergantelles.

La serra olorosa

tupida de branques,

l'oratge del mar

ple de veles blanques;

la cançó primera

que em dictà el dolor,

i aquella mirada

que era un resplendor

d'aquella morena

del primer amor.

 

Terra meva, terra meva

on m'esperen els meus vells!

Evocar-te és sempre

omplir la meva ànima

dels records més bells.

 

Quan torni a ca nostra

d'aquell jovençà

que va partir un dia

ja sols quedarà

aquella esperança

mala d'apagar

d'un cor que no es cansa

jamai d'esperar.

La meva velleta

sortint a la porta

ressuscitarà

l'alegria morta,

i aquella morena

de l'amor d'ahir

m'ofrenarà els llavis

cansats de patir

espantant la pena

per somriure amb mi.

 

Terra meva, terra meva

on m'esperen els meus vells!

Evocar-te és sempre

omplir la meva ànima

dels records més bells.

Autor: Pere Capellà i Roca
Indret: Carrer de la Rosa (Montuïri)

Carrer de la Rosa

 

Amb sang de les meves venes

sang ardorosa, sang noble,

vaig donar nom a un carrer,

que és el carrer de la Rosa.

Qui vulgui borrar aquest nom,

que va esser amb sang meva escrit,

primer m'haurà d'obrir el pit

per fer-me trossos el cor.

 

Carrer de la Rosa

de les meves cançons,

Carrer de la Rosa,

carrer dels meus amors,

carrer on va néixer

el meu millor afany;

sol de la meva vida

que no s'apagui mai.

Carrer de la Rosa

no n'hi ha cap com tu,

tot ple de recordances

vibrants de joventut.

 

Si un dia vas de passada

pel meu carrer de la Rosa,

pelegrí treu-te el capell

davant d'aquella rajola.

El nom d'aquell carrer diu

un romanç d'amor de foc

que és cada dia més viu

i és cada dia més fort.

 

Carrer de la Rosa

de les meves cançons,

carrer de la Rosa,

carrer dels meus amors;

carrer on va néixer

el meu millor afany,

sol de la meva vida

que no s'apagui mai.

Carrer de la Rosa

no n'hi ha cap com tu,

tot ple de recordances

vibrants de joventut.