Editorial Moll (Palma), 1981
Tres pregàries a Santa Caterina Tomàs
I
Greu malaltia ha pres ma benamada.
Oh Santa nostra, aliviau son mal!
—Santa dels mallorquins tan invocada,
amorosiu sa veu enrogallada
amb vostre pa de sucre de Nadal.
II
A la que espera el guaridor martiri
de l'instrument quirúrgic, en repòs,
oh Santa habitadora de l'Empiri!,
amb perfum de vostres flors de lliri
embalsamau-li l'ànima i el cos.
III
I en record de l'aucell que en l'agona
véreu per vostra cel·la revolant,
a qui us endreça eixa pregària pia,
dau-li unes ales i un filet de cant
per superar l'aspresa de la via.
A l'Allapassa
"A l'Allapassa aniria,
a l'Allapassa aniré,
que és segur que hi trobaré
conhort per la vida mia".
Així jo cantava un dia
i el conhort prou me vingué:
la musa m'escometé
i la salut refloria.
El convent
Ben hages, dolça església franciscana
acollidora sempre i amatent
a on el prec més fàcilment s'esgrana;
propis i estranys et diuen «el Convent».
Un vell barroc en tos altars perdura
i enyora els sants de pedra ton portal
el teu Betlem s'agença amb tota cura
amb neules i taronges per Nadal.
Tens per fons la muntanya ben amada
de Randa, emmantellada de pinar;
quan es vesteix de neus a la hivernada,
tot el meu cor de joia fa exultar,
i és cada jorn una aura de consol
veure ta faç que daura el Germà Sol.
Oh font de Randa!
Oh font de Randa amb molsa i penjarelles
que eres el més poètic dels recons
quan les randines joves i les velles
baixant la rustiquesa dels graons
anaven a omplir els gerricons
del clar tresor d'aquelles aigües belles!
Al caire de la pobra graonada
un grop en el rocal feria l'ull
i el poble deia que era la petjada
que hi va deixar, en vida, Ramon Llull.
Xiprers ara aterrats, polls centenaris,
no hi és ja vostra fulla tremolant
banderejant amb falaguers desvaris
que encomanàreu als meus jorns d'infant.
Oh Randa d'altre temps! No em veig despresa
d'aquell encís de ma primera edat,
i en parlar-me qualcú de ta bellesa,
d'enyor sent el meu cor ennuegat.
Oh font avui damnada
a córrer soterrada,
som l'au assedegada,
que mai no en pren conhort.
Quin dol deixa ton buit al meu record!