Miquel Font Editor - 1996 - Palma
Una de les impressions més inesborrables que em romangueren de ma infantesa, era la que me feien els acompanyaments dels difunts. Aquells combois d'homes treballadors que s'arreplegaven a cas mort, per dur-lo se'n sobre ses espatles, de quatre en quatre, baúl destapat; si era senyó, amb una barretina negre al cap, i si era obrer o menestral, amb un barret llarg català color de pansa que sacsava al compàs deis que el portaven; mentre el més afectes a la casa, tan prompte com la comitiva arribava a la Porta de Jesús, ja s'eren senyats amb veus altes, passant el Rosari de cap a les Quatre Campanes... i un parell d'homes de confiança, davant, davant, se'n duien un covo amb botelles i un altre amb dolcetes i confits, per dar un glop a cada acompanyador, aturats en el Revolt dels cotxos, baix de Jesús orodma (si volien fer més cas) en el Pont de Son Tril·lo.
Aleshores encara s'usava celebrar els funerals de cos present als morts a l'Hospital, en l'Oratori del Camp-roig, si bé estava prohibit a les demés esglésies. El darrer cadàver exposat, ho féu treure de dins Santa Eulàlia o de Sant Francesc (no estic segur) l'alcalde D. Miquel Estado; era el d'una jove molt agraciada, i se'n parlà prou.
Prop dels vuit anys me posaren a escola amb el senyó Ramon, davant sa Font de na Xona, que venia a ser un distribuïdor d'aigües, baix una arcada, amb un Sant Antoni pintat a tela; font de veïnatge, a mitjan carrer d'en Feliu, de més senzilla forma que la del Sant Sepulcre, en el carrer de la Concepció, que encara se conserva. Aquesta era veïnada de l'esglesieta del mateix nom, abans mesquita (Amb aquesta font hi relacionam, imaginalment, la pila de forma interior cònica, i prismàtica cúbica en el seu interior, que fou trobada al cap d'amunt del mateix carrer, i que recollírem i dipositàrem en el Museu Arqueològic Lul·lià). Record haver-hi vist arcades de punta d'ametla i, al seu enfront, un finestró arabescat amb gelosia de pedra. Dins aquella estància s'hi venerava el Sant-Crist que se conserva en la parròquia de Sant Jaume, figureta abisantinada que degué arribar a Mallorca amb els consquistadors. I, per cert: la Font del Sepulcre, cos arquitectònic octogonal, voltat, cobert amb una piràmide de pedra definida en creu, les cares exteriors del qual, a modo de capelletes, decoraven uns retaules (entre altres, un Sant Cristòfol, atribuït a en Mesquida, que és ara a la Sala, pogué ser al principi un Baptisteri adjunt a aquella mesquita cristianitzada?... Com a distribuïdor d'aigües d'aquella part de la ciutat, ens sembla una construcció massa religiosament caracteritzada.