Arola Editors - 2011 - Tarragona
El faroner del cap d'Artrutx
El faroner del cap d'Artrutx
guaita de dalt de la talaia
i es torra uns crancs o una palaia
amb foc de llenya de baldruig.
Un glop de gin, mai no el defuig,
i amb un pipa fuma pota,
entaforat dins la granota
rep tot l'embat, quan fa ventpluig,
o al primer lloc cerca sopluig.
De nits combat la soledat,
arrecerat sota teulat
tocant d'oïda el sacabutx.
Busca tresors entre el rebuig
que van deixant-li les onades
—fets de petxines virolades—,
per no cremar l'últim cartutx...
Quan al fosquet, el sol ja fuig
i els ocells tornen a la branca,
d'un saltiró salta la tanca
i, si no atrapa algun falutx,
no li comporta cap enuig
anar nedant fins a Mallorca
per contemplar un tros de Menorca
i, allí, enfilar-se al cim d'un puig,
devora el port de Fornalutx,
per veure si pot albirar,
«a s'altra banda de la mar»,
la llum que fa el seu far d'Artrutx.