Edicions Proa - 2011 - Barcelona
A Màrius Torres
Poeta del dolor i de la música,
rebel als manaments de la dissort
marcava versos purs amb una rúbrica
més potent que les fúries i la mort.
ni la guerra del pit ni la d'Espanya
van derrotar la seva poesia
armada amb una veu que mai no enganya,
viva de fe i de melancolia.
Una veu delicada que la por
no va aprimar, ni amb l'odi es va fer vil;
una veu sempre jove, fidel, alta,
que enyora la ciutat de la raó,
i defensa l'orgull perquè és humil,
i diu amor només dient Mahalta.
Mirant la mar del delta
Descansaran els ulls mirant la mar,
i no hi veuran la mort ni l'infinit;
la mar inacabable ens obre un llit:
ajeu-hi la mirada, busca el rar
plaer de no esperar ni lamentar,
flota sobre Fonada indiferent
convertint-te en escuma, sal i vent,
mentre es dessagna el dia que se'n va.
No miris més les coses que no vols;
dona els ulls a la mar consoladora,
com si fos una música que es veu.
Contempla la divina mar i creu
en la sort de saber quedar-nos sols
fins que la vida nostra ens enamora.