Sant Julià de Lòria és la població més rica i tal vegada la més gran d'Andorra, ab tot i no comptar més enllà de 400 habitants. Situada a la dreta del riu Valira i en l'estreta llenca plana que deixa la vall, pot ben dir-se que tota sa vida s'enclou en lo carrer principal. Les cases que el formen tenen fins certa elegància, ab dos i tres pisos, algunes d'elles, i ab botiga quasi totes. En algunes d'aquestes se venen articles per al consum del país i en altres robes i quincalla ordinàries de les que proveeixen los paquetaires. La indústria del paquet està ben decaiguda en lo nostre país, puix que s'ha descobert que el pas més fàcil per al contrabando se troba dins mateix de les aduanes, però a pesar d'això no es pleguen les botigues de Sant Julià. Senyal és que segueixen venent.

Lo poblet té un aspecte agradable i no hi falta un regular hostal i un cafè en lo que hi ha bastanta concurrència. A més, tant Sant Julià com Andorra i alguna altra parròquia tenen la seva xaranga, que serveix per a les ballades, festes i serenates i que toca certes peces característiques del país. Amb tot això, ¿no pot assegurar-se que la independència republicana d'Andorra ha fet miracles? Si aquelles pobres valls fossin franceses o espanyoles, ab prou feines foren habitades. Ara, los petits poblets que les animen estan molt més avançats i civilitzats que els d'igual importància d'aquelles muntanyes, el mateix per la part d'Espanya que per la de França.