Acontravent - 2011 - Barcelona
Mentrestant, el carrer de la Jonquera, per on passa la carretera de França, és estret per a engolir els camions que hi arriben i s'hi estacionen, en embussos intermitents, que duren hores i hores. El corrent de gent que va a peu tampoc no minva: són aquelles mateixes dones i criatures extenuades, aquells vells amb un matalàs al cap i mantes i maletes a les mans. Aquells pagesos que se'n van amb el carret on duen un bagul, un parell de gallines i uns sacs de menjar. Tots van cap a la Jonquera: tots fugen... Sovint hom dubta que llur marxa sigui oportuna ni justificada. Alguns ni tan sols saben per què se'n van, i obeeixen a llur sentiment gregari i a un desig inconscient de córrer l'aventura. D'altres ja són professionals de l'evacuació. Ja la van fer des de Màlaga o de Toledo, i alguns més d'una vegada, i ara se'n van, ni esfereïts ni contents, cap a França o allà on calgui, a fer de refugiats. Duen tot llur aixovar a l'esquena. Aquest corrent espès, barrejat de canons, de ferits, de dones, de soldats desertors, d'infants i de bèsties de tir, ja no s'estroncarà fins d'aquí a tres o quatre dies.