Institució Alfons el Magnànim (València), 1983
Vinguda tercera del senyor rei Felipe III / Dimats a 23 de desembre 1603, vingué a València lo catòlic rei i senyor nostre Felip III i aposentà en lo monestir de Sant Sebastià a les set hores. I allí se aturà aquella nit fora lo portal de Quart i féu crida la ciutat de València com tots s'apercibiren per a l'entrada que a l'endemà volia fer a les nou hores del matí. Vingué per a tenir Corts a dit regne en Dénia, i esta nit no tocà la queda.
Entrada del senyor rei a tenir Corts que no ho "devieran" / Dimecres a 24 de desembre 1603, a les deu hores del matí, entrà la gran majestat del dit senyor rei per lo portal de Quart a la Bolseria. Portava tres nebots seus, fills de la sua germana duquessa de Savoia; lo primer de tots li semblava i els altres dos eren morenos, la cara tirada; i darrere dit senyor rei venia lo duc de Lerma, dit marquès de Dénia. I estant davant de San Martí dit senyor rei se llevà la gorra i parlava amb lo jurat N. Sant Joan de Aguirre, jurat en cap dels cavallers, i dit senyor rei se va riure i saludà amb gran alegria i entrà en lo Real a les 12 hores.
Motí contra els jurats de València / Dimarts a 17 de maig 1605, segon dia de les lletanies, anant la processó com acostumava i estant en lo monestir de la Mercè, enviaren a dir los jurats, que estaven aguardant en la Llonja Nova, als canonges que abreujassen la processó per coses que convenia a la ciutat, així que no passaren per lo monestir de Magdalenes ni anaren a Sant Joan del Mercat com acostumaven, sinó dret de la Mercè a la Llonja a on estaven dits jurats. I allí hi hagué gran rumor que els xics volien apedregar i apedregaren i els llançaren molts draps bruts als jurats perquè hi havia falta de pa que no se'n trobava, i que hi havia persones que commovien als xics que ho feren. I se'n rebé gran informació en la Real Audiència sobre aquest fet en poder del doctor Guardiola.
Les campanes de Sant Martí / Divendres a 29 de dit [mes], a les quatre hores de la vesprada, beneí lo rector de Sant Martí dos campanes noves que havien fet per al campanar nou de San Martí, la una anomenada Gràcia, que pesava dotze arroves, l'altra era nomenada Esperança, que pesava huit arroves. Les quatre que hi havia en lo campanar vell de Sant Martí, la major de aquelles, que es dia Martí, que la posaren devés lo carrer de Sant Vicent, pesava cinquanta-huit arroves i mitja; l'altra que es dia Antoni, que la posaren devés la placeta devés la Seu, pesava cinquanta-dos arroves, sis lliures; l'altra, que mira a la Mar, es diu Arcàngel Sant Miquel, pesa vint arroves; l'altra, que cau al carrer Principal, es diu Àngel de la Guarda, pesa vint-i-set arroves, tres lliures. Les quals quatre campanes se pesaren dalt en lo campanar nou divendres a 29 de octubre dit any 1627.
Mudança de la taula de l'almodí / Dimarts, lo primer de juny 1627, en lo almodí la taula dels albarans, a on se donen los albarans per a moldre lo forment, que estava entrant per lo almodí a mà esquerra, la mudaren a la mà dreta de dit almodí, a on se acostumaven fer les soltes en les reixes, de la qual part acostumen a lligar les cavalcadures del traginar i embrutar-se i a dita part a on se orina: cosa de València, que sols faça coses noves encara que no estiguen en son lloc los pareix ben fetes.
Processó del santíssim Càlzer / Dijous a 14 de setembre 1623, al matí, lo illustríssim i reverendíssim senyor don fra Isidoro Aliaga, meritíssim prelat de l'arquebisbat de València, estant vestit de pontifical dins de la sagrestia de la Seu de València, amb ses pròpies mans va traure en processó lo santíssim Càlzer que estava en la sagrestia, lo qual se té per certa tradició ser aquell que nostre mestre Jesús la nit de la sua Santa Cena que féu amb los seus amats deixebles consagrà la seua preciosíssima sang, instituint lo santíssim Sacrament. Anaven per assistents a la mà dreta lo degà Frígola i a la mà esquerra lo cabiscol don Lleonardo de Borja, i en la processó acompanyaren sis donzelles òrfenes amb mantos i amb caritat, segons dien de vint-i-cinc lliures cascuna. I posà dita santa relíquia en una custòdia feta aposta per a dit efecte en lo altar major. A la vesprada feren processó per la volta del Corpus sols los capellans de la Seu i els frares dels monestirs, i no anà ninguna creu ni capellà de parròquia, i anaven sols los jurats sens prelat ni virrei, ni governador ni oficial real. Anava per assistent lo degà Frígola i portaven la custòdia capellans de la Seu, i davant dita custòdia portaven dotze atxes dotze capellans d'ella; anaven alguns oficials amb ciris i els gegants ni altre gènero de danses sinó los tabals de la ciutat amb los trompetes. I esta és la primera processó que se ha fet en València amb lo santíssim Càlzer i també que no hi anava parent algú del dit canonge Figuerola havent-ne tants com havia, com hi van en l'altra processó que es fan de la Puríssima Concepció a Sant Francés, que sempre va parent en mig de dos jurats que sia dels Borges.
Missa bisbal dia de sant Vicent i pretensions / Dilluns a 27 de abril 1615, dia del gran patró nostre sant Vicent Ferrer, féu l'ofici en la Seu lo illustríssirn senyor arquebisque i estigué en la sagrestia revestit més d'una hora aguardant que tots los canonges lo acompanyassen a l'altar major. I sobre açò hi hagué grans dudes i presses, pretenent lo senyor arquebisbe que l'havien de acompanyar i los canonges que mai ho havien acostumat fer. I sobre açò lo virrei i els jurats, que estaven en la capella aguardant l'ofici, enviant i tornant embaixades al virrei, a l'arquebisbe, als canonges, i anava en estes respostes don Joan de Castellví, lloctinent de Governador de València, et tandem manà lo senyor arquebisbe als canonges que a pena cinc-centes lliures i d'excomunió late sententie que l'acompanyaren i Antoni Ferrer, notari de la cort eclesiàstica, intimava dita provisió. Los canonges enviaren a cridar a misser Polo, altre dels seus advocats, i en lo interim lo virrei i jurats instaven, que ixqué a dir missa per estar allí tan temps aguardant lo canonge don Federic Vilarrasa. Dien que ell havia imposat al senyor arquebisbe que ell sabia que los canonges acompanyaven a son perlat, i lo canonge Torres li dix cara a cara que ell havia estat més de vint-i-quatre anys canonge de la Seu i que jamai havia vist que els canonges havien acompanyat al predecessor seu don Joan de Ribera, i que s'enganava i que no hi havia tal, i que ell volia revoldre lo capítol amb lo senyor arquebisbe i que l'acabaria puix havia estar lo mal fin en tot i per tot. I tandem ixqué lo senyor arquebisbe no com volia sinó amb los ordinaris assistents, que era don Baltasar de Borja, arxidiano de Xàtiva, i lo canonge Torres a l'esquerra. I no donaren pau al senyor virrei lo canonge Andreu, que hi hagué molt que dir per ser diaca, i aprés hi hagué secrets avalots entre lo virrei i lo canonge per ço i el privaren de ser vicari general, i per este caso l'arrestaren de sa casa en la Seu al dit canonge Andreu, i no es predicà per ser tan tard. I acabada la missa, entrant lo senyor arquebisbe per la porta de la sagrestia revestit com baixava de l'altar de pontifical, lo canonge Pellicer li intimà unes lletres juntament dient-li que los canonges no es tenien per descomunicats, i acabat de despullar-se tots los canonges lo acompanyaren com és de costum a palàcio. A la vesprada anà dit senyor a la processó de sant Vicent i per assistents los dos sobredits de l'altar. S'adverteix que la ciutat acostumava sempre de posar la imatge i relíquia de sant Vicent a l'altar major a la part a on se diu lo evangeli, i enguany també l'havien posada a la mateixa part i dit il·lustríssim senyor la féu llevar d'aquella part i posar-la a la part de l'epístola, que hi tingueren molt de murmurar de part dels de la ciutat, Nostre Senyor els guarde de mal.