Joan Jové (Barcelona), 1951
Gualba
Gualba té una galta al sol
i l'altra fresca de joia.
Parrupeig de rossinyol,
encesor fina de noia
i espinguet de flabiol.
El gorg negre mira el cel
amb l'ull pres en encanteri.
Faigs i avets li fan de vel
de la nit –somni i misteri.
l'aigua és somni; el gorg, bruel.
Si el goig de viure i fer niu
vol que mai no mori l'alba,
l'avet, el plàtan, el riu,
sota el campanar de Gualba
faran l'amor a l'estiu.
Verd de somni de la vall.
Gualba sempre és primavera.
La bruixa, en l'amagatall,
s'ha desfet la cabellera
Cingle avall!
Breda
A mesura que es bada l'espectacle
copso l'escalf de vida en cada llar.
Sóc lluny de mar
i aquí respiro llum, color i miracle.
Cada poble m'apar un rusc d'abelles
que es mou entre la lluita i el repòs.
Hortes de fruita, prats d'ovelles,
olor d'herba dallada, olor de flors.
Tot té la seva fesomia: fila
l'aranya en el silenci, riu la font
i el misteri de Déu vetlla la vila,
el moviment de l'home, l'ull del pont.
Tinc el cor ple
d'aquest Montseny d'amor, vent i misteri.
Cada poble té l'urna de la fe
que rep del baptisteri.
Teulades com les feixes ordenades,
la pau del lloc, la gleva del conreu
i per comarcs i cims, pastors, ramades.
Paisatge pur: tot té una sola veu.
Dóna'm la mà, amic meu, aquí
com em plauria viure-hi i ben morir,
lluny de trontoll i de la gent estranya!
Vull el secret de pau de la muntanya.
Montseny
Muntanya verge, flanc del Líban, oh
pom de verdor i narcisos! Encanteri
de cors. Altar de déu, del vent i el tro.
Déu parla en el pregon del teu Misteri.
Dels cims saltà l'Anyell devers la plana.
De la muntanya ve la llum. Oh cims
miradors de la terra catalana
i proveïda de bon pa i raïms!
El verd i l'or, amb tu, van de parella.
Caps tota en el meu cor, doll d'esperança.
Pels rierols s'abeuren els anyells.
Vós qui meneu l'amor com una ovella,
rebeu, oh Déu, el corn de ma lloança
que us puja del cenobi de Riells.
Santa Cristina
Per damunt de la pineda
l'ermita vetlla la mar
i és l'amor de cada llar,
mar de llamp, calma o seda.
Patrona de la marina
amb sant elm. Tot és claror,
claror de santa Cristina
i braó del pescador.
Processó de mar. Oh tendra
imatge de fe i llum!
Qui millor la sap comprendre
sap trobar-ne el seu perfum.
Tot es commou amb vent noble
i dóna més vida al cor.
Vet-ací el sentit d'un poble,
d'un Lloret que mai no mor.
La pietat ho endevina:
Sant Elm i Santa Cristina.