El viatger. Obra poètica 2

Consell de Mallorca - 2002 - Palma

Autor: Bernat Vidal Tomàs
Indret: Carrer de Cèlia Viñas (Palma)

Tractus

 

Senyor, que heu vermat de tendres

les flames de l'alegria

a la joventut de Cèlia!...

 

Senyor, si ens haveu fet lliures

de veure la nostra Cèlia,

foc, en cendra convertida;

vullau donar-nos consol

fent-nos viure la mentida

que ens nega la seva mort:

benamada morta viva,

esperam el teu retorn

d'una cèlica Almeria.

Autor: Bernat Vidal Tomàs
Indret: Cala Figuera (Santanyí)

Final d'estiu

 

Se ret el silenci, el vent de tardor,

senyora és del port la malencolia,

la mar queda morta quan marxa l'amor

enfront de la mar, la gran pena mia.

 

Oh buidor immens de l'amor d'un dia,

xuclat, sense cura, com vas de licor

de menta o taronja, que alegre encenia

de llavis a galtes, roses de rubor.

 

Mes, ja restam sols... els pins són xipresos:

ni veles, ni crit, ni rialles, ni besos...

Sols a contrallum, lluny se difumina

 

l'estela sonora, del cotxe, en marxar

-nígul blau, de pols, colònia i benzina-

que pobla la pena del meu cor i la mar.

Autor: Bernat Vidal Tomàs
Indret: Cala Figuera (Santanyí)

Karin

 

Que prest s'acaba l'estiu,

l'estiu tot just començat.

Grisos als pins i a les algues.

-Maître, a quina hora se'n va?

Donau-li al peu de l'andana

el bitllet d'un vell galant

que ha seguit ses aventures

al nigth club i vora el mar.

Adéu, Karin, olivarda,

fresca de serena i sal,

esvelta de les batalles

que no tenen treva mai...

I que prest l'estiu s'acaba

sobre l'arena i el bar:

Karin, d'escuma, ja marxa

i a la Cala tots quedam,

Maître, amb un regust de ruda

que el parfait amour lilà

no esborra. Jo sé que vós

sou discret. Ningú sabrà

si destravau aquests llavis

de ministre oriental

que deia la carta aquella

que vós, amb el viu punyal

de llum, robàreu, golós

poc abans de fer-la a mans.

Jo sé que aquell i aquell altre.

el danès, l'italià,

l'estudiant de Salamanca,

el saliner illetrat,

tots quedaren amb les ganes

i amb els lloms aclivellats.

Però el francès de la barba.

decadent i teatral,

el francès, tan poca cosa,

ai, Maître se n'emportà

calenta com les cigales

la blava rosa de sang?

Quina enveja, Karin dura,

tan de cera pel gaulois.

Que prest s'acaba l'estiu

ara que Karin se'n va,

transparent com la medusa

i encesa com el coral.

Boires d'hivern a la Cala,

a l'estiu just encetat.

Donau-li per despedida (benanada)

a Karin aquest romanç

que signa amb el vell pseudònim

un Bradomin de Cap Blanc.

Autor: Bernat Vidal Tomàs
Indret: Santuari de Cura (Algaida)

A la Mare de Déu de Cura en la seva coronació

 

Com gra de xeixa madura

al mig del call de la mà,

oh, Mare de Déu de Cura!

de puntes damunt el Pla,

vigilau tota la terra

mallorquina: sementeres,

la mar fruitera, la serra,

les masies i els cloquers.

Mallorca gran i petita,

Madona petita i gran,

dins el vostre cor habita,

amb els fruits i dons que es fan

un en Vós, imatge breu,

que avui d'amor coronam.

Les perfeccions de Déu

es lliguen a un sol ram.

Infinit d'amor, a Cura.

Tot un graner a un sol gra,

un gra de xeixa madura

al mig del call de la mà.