Joan Sallent [La Mola] - 1960 - Sabadell
Camí de la Font Soleia
Cingle, camí.
Font, rajolí.
Aires i cels i espadats;
verdes, totals soledats.
Cingle, camí.
Sobtadament la Soleia
dintre d'un marge somreia
cara al llevant carmesí.
Cingle, camí.
Cova del Drac
Vestigi clivellat
d'alguna història antiga;
el verd has emparat
a la pedrera amiga.
El verd que no es mustiga.
Ara ets niu pacient
de corbs sense malícia,
i tanmateix l'accent
de gesta més propícia
no et torna indiferent.
En tu hi ha l'escenari
de lluita desigual.
Per vèncer el victimari
conserva'ns l'ancestral
valor d'un cor lleial.
La Mola
A Joan Morral
Pel cingle dels Cavalls
pujares a la Mola,
oh, caminant. Hi trobes
un pla que tornassola
d'alzines remoroses.
El vent de Montserrat
les fibla i acarona,
retorç, festeja i bat.
Et rep discreta estesa
de farigola humil,
hi acuden cançoneres,
abelles, a l'abril
i al cim la pedra austera
farà guany de l'ascens
als passos gloriosos
del màrtir Sant Llorenç.