Autor: Jaume Roig
Indret: L'Hospitalet de l'Infant (Vandellòs)

Hi ha enemiga
al món major?
Caín pijor,
pus d'adversari?
Troba's cossari
pus celerat?
Ha hi collerat
major traïdor
ni robador
en Balaguer
que la muller?
Totes gosades
totes usades
són de furtar.

Autor: Jaume Roig
Indret: Claustre (Vallbona de les Monges)

De tots ensems
pres comiat.         Per Déu guiat
vers Santes Creus,        amb moltes neus
i prou gran fred, fui a Poblet;
camí ferrat           a Montserrat,
prop Tarragona, fui a Vallbona.
¡Quin monestir    per convertir
tot pecador!

Autor: Jaume Roig
Indret: Casa de Jaume Roig (València)

[Recorda LA DONA SUA]

 

Per lo que els dec

per ses proïsmes e pels baptismes,

on som llavats     tots batejats,

si he fals dit         ja me'n penit

cert de bon cor.            No hagen por

(les assegure),     si bé em murmure,

que jo els fes frau;        car no es tan brau,

fer ni felló,                   cert lo lleó

com pintat part.            Per no deixar

elles irades,         avalotades,

ves mi del tot,      vull dir un mot

per llur confort,            tot lo llur hort,

d'espines ple,      de carts també,

he practicat;        bé he examinat

ma vida tota;       en la llur flota,

dels arbres vius            he vist molts nius

de verderols        i d'oriols

i molts vespers;            tots sos vergers

he ben cercat;              he-hi sols trobat

un virtual            arbre fruital,

sols, singular,      de virtuts clar,

ben empeltat;       crec ha trencat

l'ull al diable;       una lloable,

sola, famosa        i fructuosa,

ben coneguda      dona tenguda

per prous, valent,          Déu molt tement

i cristiana, tota humana,

comunicable,       dolça i amable

i graciosa, certa, curosa,

neta, gentil,         sabent, humil

i poc parlera,       mas gran feinera,

dona endreçada,           ben esforçada

en tot quant feia; ses hores deia

i tot l'ofici,          mas lo servici

i treballar             per son orar

no romania;         a tots paria

la llur persona      més hom que dona.

Des que sóc nat, tanta bondat

no viu en fembra.         D'aquesta em membra

que fon casada       i ben criada,

molt instruïda        i tal nodrida

pel marit seu,       lo qual la véu

molt ben morir;       restà (sé-us dir)

desconsolat,        alienat;

fora de si.           Bé el coneguí

subplantador        i lluitador;

blanc i vermell        és lo nom d'ell.

D'ella em recort: Is, primer mort,

lo peix llisser       hac nom primer.

Fon ma veïna,      mare, padrina

i fel amiga,          no massa antiga,

dona molt clara,            a mi molt cara;

res en lo món        mentres hi fon

no amí tant,         fiu dol i plant

gran quant fallí,            de cor l'amí

extremament.      Puis solament

en llur comuna        n'he trobat una

la qual mereix         un poc de greix

i qualque festa,        per sola aquesta

los dic me plau        amb elles pau

final fermar.