Prop d'Òrrius, a una hora escassa d'Argentona.

Autor: Eudald Canivell Masbernat

Prop d'Òrrius, a una hora escassa d'Argentona, en un marge besat per lo poètic rieral d'aquest nom, resta coberta d'herbam avui aquella deserta església convertida en estable; al peu mateix hi ha un gòtic casal habitat per senzills pagesos. Allí vaig anar a preguntar si tenien algun objecte pertanyent a la mentada església, puix lo Sr. Rector d'Argentona m'havia dit que quedaven allí algunes imatges antiquíssimes.

Aquella bona gent m'havien pres per algun espia de malsfactors i em contestaren esverats, negant-me que ells tinguessen res. Procuraren d'un modo ben poc dissimulat proveir-se d'alguna arma i aprés estigueren per mi. Vaig demanar-los que em deixessin veure l'interior de l'església: m'obriren la porta i em sorprengué la grandiositat d'aquell lloc, que tant apar mesquí per defora, com pot veure's en lo adjunt croquis. No sé pas si serà ver que hagués pertanescut als desgraciats templaris, com m'havia assegurat lo Sr. Rector d'Argentona, mes és ben cert que l'austeritat aquella emmiralla ben bé la de la cèlebre milícia. En lo centre resta el peu de l'ara, espècie de columna, i no lluny la immensa taula de pedra. Tres són los altars o ares que hi ha allí, i tots tres d'aquesta mena, si bé que amb menys proporcions. Lo lloc que ocupava el presbiteri és marcat per dos o tres graons i una volta. Junt a la paret hi ha sitials de pedra. Rep la llum per tres o quatre forats ben consemblants a les espitlleres d'un emmerletat castell, les que amb prou feines basten a donar-li la claror necessària. A l'observar aquella obra vaig entusiasmar-me i aquella bona gent, al veure que mapava aquell estable, quedaren convençuts de que no se les havien amb qui ells havien cregut. Llavors varen mostrar-me tot quant me pogués interessar, i com havia vist en un racó les tapes de dos sepulcres, vaig preguntar si tenien lo restant de l'urna, i em mostraren damunt d'un safreig aquells objectes, qual destino és avui lo de servir de planter per a tarongers, essent les dues calaveres que contenien soterrades allí no lluny. Se'm digué eren d'una alçària més que regular. Lo lloc que ocuparien los sepulcres sembla que seria l'un al bell costat de la porta, on se veu un ninxo gòtic que guarda relació amb un d'ells, i l'altre en l'interior del temple, allí on resten ara ambdues tapes.