Editorial Boileau (Barcelona), 1992
Flor de nit
Quan ve la nit,
sota la lluna blanca,
totes les flors a contracor
es tanquen.
quan ve la nit,
sota la lluna blanca,
sols una flor s'obre de sobte
i canta.
Sóc Flor de nit
sota la lluna canto,
sóc Flor de nit,
de dia tot són penes,
quan ve la nit
a la ciutat d'ivori
surten els gats
i cauen les caretes.
Surto al carrer
sota la llum de les bombetes celestes
i sóc com tu
ciutat del desig,
ciutat de la memòria.
Blanca de dia,
blanca de dia,
però de nit, vermella.
Quan ve la nit,
sota la lluna plena,
canto l'amor
que em puja per les venes.
Quan ve la nit,
sota la lluna nova,
somnis de mort
em deixen sense esma.
Surto al carrer
sota la llum de les bombes i pistoles
i sóc com tu
ciutat del desig,
ciutat de la memòria.
Blanca de dia,
blanca de dia,
però de nit, vermella.
Sóc Flor de nit
sota la lluna canto,
sóc Flor de nit,
de dia tot són penes,
quan ve la nit
a la ciutat d'ivori
surten els gats
i cauen les caretes.
Himne al Paral·lel
Reynals
Hi ha carrers que tenen pressa,
hi ha carrers que tenen sol,
hi ha carrers que tenen lluna,
hi ha carrers que ho tenen tot.
El Paral·lel... El Paral·lel... ( bis )
Bis companyia
El Paral·lel... que té de tot...
Reynals
Vinc de la ciutat fortalesa,
plena de noms i cognoms,
a aquesta ciutat sotmesa,
que surt quan s'amaga el sol.
Lladre de vida i paraules
sóc un viatger de primera,
per un carrer de frontera
lladre de lladres i flors.
Aquest carrer no té pressa,
de dia és un decorat,
de nit sota la lluna encesa
esdevé el cel dels bergants,
cupletistes, transformistes,
traficants de bona mort,
anarquistes i rendistes,
jugadors de mal d'amor.
Tota la companyia
Hi ha carrers que tenen pressa,
hi ha carrers que tenen sol, (bis)
hi ha carrers que tenen lluna,
hi ha carrers que ho tenen tot.
El Paral·lel... El Paral·lel... (bis)
El Paral·lel... que té de tot...
Reynals
Això, això és el Paral·lel!
Una ratlla tendra sobre el món,
els rics al nord, pobres al sud
un mercat pels gossos de la nit!
Tota la companyia
El Paral·lel... El Paral·lel... (bis)
El Paral·lel... que té de tot...
Vinc de la ciutat fortalesa,
plena de noms i cognoms,
a aquesta ciutat sotmesa,
que surt quan s'amaga el sol.
Lladre de vida i paraules
sóc un viatger de primera,
per un carrer de frontera
lladre de lladres i flors.
Aquest carrer no té pressa,
de dia és un decorat,
de nit sota la lluna encesa
esdevé el cel dels bergants,
cupletistes, transformistes,
traficants de bona mort,
anarquistes i rendistes,
jugadors de mal
d'amor, d'amor, d'amor,
d'amor, d'amor, d'amor.
Hi ha carrers que tenen pressa,
hi ha carrers que tenen sol, (bis)
hi ha carrers que tenen lluna,
hi ha carrers que ho tenen tot.
El Paral·lel... El Paral·lel... (bis)
El Paral·lel... que té de tot...
Flor de nit
Quan ve la nit
sota la lluna blanca
totes les flors a contracor
es tanquen.
Quan ve la nit
sota la lluna blanca
sols una flor s'obre de sobte
i canta.
Sóc Flor de nit,
sota la lluna canto,
sóc Flor de nit,
de dia tot són penes.
Quan ve la nit
a la ciutat d'ivori
surten els gats
i cauen les caretes.
Surto al carrer
sota la llum de bombetes celestes
i sóc com tu
ciutat del desig
ciutat de la memòria,
blanca de dia,
blanca de dia,
però de nit vermella.
Quan ve la nit
sota la lluna plena
canto l'amor
que em puja per les venes.
Quan ve la nit
sota la lluna nova
somnis de mort
em deixen sense esma.
Surto al carrer
sota l'esclat de bombes i pistoles
i sóc com tu
ciutat del desig,
ciutat de la memòria
blanca de dia,
blanca de dia,
però de nit vermella.
Sóc Flor de nit,
sota la lluna canto,
sóc Flor de nit,
de dia tot són penes.
Quan ve la nit
a la ciutat d'ivori
surten els gats
i cauen les caretes.